Quina setmaneta, entre unes coses i altres no tinc temps de res. La setmana negra m'ha ocupat moltes hores de les poques que em quedaven de les meves ocupacions habituals. Us diré que el resultat ha estat variable-Maria Teresa no et facis il·lusions- segons el tema i també degut a les condicions ambientals. Com que cada cop té més èxit, l'afluència és creixent i a vegades incòmode doncs no es pot seure on convindria. Jo, tot i els audífons, les intervencions que sento realment bé són aquelles que envien per traducció simultània; les altres, les he pogut seguir però amb alguna intermitència deguda a la llunyania. Què hi farem.
Ahir vaig assistir a una intervenció, on el sotsinspector Fèlix Gonzalez Fraile, cap del Servei Històric del Cos de Mossos d'Esquadra (abillat de gala per a l'ocasió) ens va explicar com eren el Mossos al segle XVII. La primera fitxa policíaca d'Europa és un informe fet a Catalunya l'any 1764 per un mosso. Ens va portar fotocòpies de l'informe, ben curiós i també d'una carta d'un Mosso a un amic, informant-lo de l'assassinat del seu germà per un contrabandista de tabac. En aquesta carta, entre d'altres coses diu que l'assassí (pressumpte llavors no tenia cap rellevància) s'encontrà per lo camí de Tarragona , entre Reus y la Cannonja, ab un ruquet disfrassat; esto és: vestit com a pagès, ab calçons, espardenyas y un barret ab les alas baixas. És home de las senyas següents: alt, moreno, ab la parla grossera, vestit com tinch dit. ....... tal vegada , se podrà encontrar; lo que estimaré que tu, ab llicència de ton amo, las fassas, que to estimaré molt, que és quant dech dir-te. Ton amich y germà de l'esquadra glòria de glòria.
La sessió següent va ser entre Alícia Gimenez- Barlet, escriptora d'aquí , Margarita García Gòmez, inspectora en cap del Cos Nacional de Policia, una amiga policía a qui recorre quan li cal saber detalls tècnics (molt trempada) i el presentador, Sergio Vila- Sanjuan, periodista i escriptor, també personatge interessant, que va dur molt bé tota la conversa sobre literatura de gènere negre i la seva cuina.. Bé, si no heu llegit res de l'Alícia no tenia major interès. Val a dir que fa uns anys no era sant de la meva especial devoció però em vaig reconciliar amb ella com a escriptora des del penúltim llibre seu : Donde nadie te encuentre, novel·la sobre la recerca del maquis més buscat: Teresa Pla Messeguer, "la Pastora". La crítica diu i hi estic molt d'acord que és un redescobriment sobre el nostre passat i la infinita soledat de l'ésser humà.
I per avui ja n'hi ha prou.
Diria que aquest trinxeraire del que parla l'informe, avui ha passat per Saifores, duia un ruc prim i vell i ell... duia calçons, però no sé si eren de pirata...potser, pobre, només anava a la rua...tan feliç.
ResponEliminaÉs veritat: la Negra aixeca passions, potser no tantes com Potter, però suficients per demostrar que el poble vol sang i misteri.
ResponEliminaPrecioses les imatges de Tórtola Valencia.