dilluns, 19 de novembre de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 243

Com cada any i ja en van XXVII, trobada internacional a Roma de tot el personal que treballa en l’àmbit sanitari, uns en presencia física, altres  via comunicacions. Dies 15 -16 -17 de novembre 2012. Aula del Sínode dins la ciutat del Vaticà. Llengües oficials, quatre: Italià, francès, espanyol i anglès, (l’alemany ha quedat fora) Participants més de 500. El tema d’aquest any és: L’Hospital lloc de trobada humana i espiritual.
S’han presentat comunicacions i experiències de tot el món, totes amb un denominador comú: cuidar, ajudar, acompanyar i estimar al malalt i el seu entorn, fent-li l’estada hospitalària el més agradable possible, pal·liant el dolor i oferint les tècniques més avançades per la seva curació, sense que aquestes tècniques ens apartin de la part humana i sensible que cada ingressat requereix. S’ha parlat d’hospitals de nadons, d’infants, d’adults i dels de cures pal·liatives. Les malalties que van en augment són: VIH-sida, tuberculosis i malaria.
Totes les ponències seran publicades integrament, en un dossier per llegir-les en calma més endavant. Dels tres dies el que més m’ha interessat, per la diversitat dels llocs,  han estat els informes de:
Àfrica, Joachim Ntahondereye ( Burundi)
Àsia, Bernard Blasius Moras, (India)
Amèrica del nord, J.McManus (U.S.A.)
Àmerica centre –sud, Sebastian Ramis, (Perú)
Europa, Edoardo Menichelli, Ancona (Itàlia)
Oceania, Donald Sproxton, Perth (Australia)
Dificultats les mateixes a tot arreu, falta de diners per arribar als més pobres i desvalguts, falta de personal, a molts llocs falta de material i la llunyania que dificulta els desplaçaments urgents en zones apartades i/o aillades de la civilització. En ciutats riques de qualsevol lloc, els hospitats també tenen manca de recursos, siguin als  EEUU o Viena per citar-ne alguns.
Perù
Com a cloenda s'ha procalmat seguir endavant sempre , malgrat totes les dificultats, en aquests hospitals amb segell cristià escampats arreu del món, per servir, curar fin son sigui possible i pal·liar el dolor i el sofriment, acompanyant sempre al malalt i la seva família, això inclou si és el cas, una mort digne i en pau, respectant les creences i costums de cada família
Índia
Amb català, castellà i el meu francès i anglès rovellats, he xerrat i conviscut amb tota mena de metges, infermeres i agents de pastoral sanitària d’arreu del món. Això sol val el viatge.

Àfrica

3 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

Segur que ha estat molt interessant i que tu n'has tret una gran experiència "de compartiment".

marisa ha dit...

Molt bona experiència!

Salvador ha dit...

Ha de ser interessant una convivència d'aquest tipus... Veig que no pares, amunt i avall,... m'agrada, això fa mantenir-se viu.
Nosaltres ja estem fent plans pels propers viatgets del 2013...
Una abraçada