Visita a l'exposició de Leopold Pomés.
Més que fotografies sobre la vida, en una ciutat i un temps són fotos d'una emoció, de moments nostres, de nostàlgies, de gent que hem vist i d'un temps que hem viscut. És una crònica del que passava en aquell temps en que començàvem a estar activament al món. Unes fotos davant les quals, en algun moment vaig sentir l'estranyesa de no ser-hi perquè també hi havia sigut o almenys podia haver estat Al meu propi àlbum de fotos hi ha aquella gent, aquells recorreguts, aquells edificis, els tipus, els cotxes i els homes i dones vistos, el blanc i negre, els grisos, la boira que també conformen el teló dels meus records. Al matí havia sentit a Joan Margarit dient que una poesia se sap que és bona quan, sentitnt-la, dius : aquest/a soc jo.
És la mateixa impressió que vaig tenir veient aquestes fotografies, en les quals hi trobava no un temps sió un clima conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada