Vaig anar a
veure Els missatgers no arriben mai,
de Biel Mesquida , a l’Espai Brossa La Seca.
Tres monòlegs muntats com si es tractés de l’assaig d’unes
actrius que han de representar tres personatges de tragèdia clàssica: Enona, la
dida de Fedra, Clitemnestra, dona d’Agamèmnon i Ismene, germana d’Antígona.
L’obra no
busca cap unió dels tres personatges, l’únic tret comú és que pertanyen al
corpus de tragèdia grega clàssica i que tot i ser personatges secundaris no
deixen d'explicar en part, la tragèdia a la qual pertanyen.
Són uns
texts intensos i molt ben representats. Enona, la dida de Fedra per Pepa Lòpez.
És la serventa fidel, gairebé mare per procuració que veu i aconsella, i es dol
del que fatalment ocorre; Clitemnestra, per Rosa Novell, un paper a la mida de
l’actriu, molt convincent al transmetre com era la passió per Hipòlit i com es
converteix en odi i dolor. I finalment Ismene, per Anna Ycobalceta, que ha de
mostrar les contradiccions d’un comportament obligat per les circumstàncies, que
no correspon als seus autèntics
sentiments.
Tots tres,
personatges contundents que acaben pagant les seves conviccions i que ens
arrosseguen amb la força de la tragèdia clàssica encara que sigui en versió
moderna.
Em va
interessar molt perquè no en va, l’any passat vaig escriure la meva Antígona
d’una forma anàloga. Ara, l’he pogut imaginar representada de forma semblant a
com la penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada