dilluns, 12 de novembre de 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


         

   Vaig anar a veure Els missatgers no arriben mai, de Biel Mesquida , a l’Espai Brossa La Seca.
Tres monòlegs muntats com si es tractés de l’assaig d’unes actrius que han de representar tres personatges de tragèdia clàssica: Enona, la dida de Fedra, Clitemnestra, dona d’Agamèmnon i Ismene, germana d’Antígona.
            L’obra no busca cap unió dels tres personatges, l’únic tret comú és que pertanyen al corpus de tragèdia grega clàssica i que tot i ser personatges secundaris no deixen d'explicar  en part, la tragèdia a la qual pertanyen.
            Són uns texts intensos i molt ben representats. Enona, la dida de Fedra per Pepa Lòpez. És la serventa fidel, gairebé mare per procuració que veu i aconsella, i es dol del que fatalment ocorre; Clitemnestra, per Rosa Novell, un paper a la mida de l’actriu, molt convincent al transmetre com era la passió per Hipòlit i com es converteix en odi i dolor. I finalment Ismene, per Anna Ycobalceta, que ha de mostrar les contradiccions d’un comportament obligat per les circumstàncies, que no  correspon als seus autèntics sentiments.
            Tots tres, personatges contundents que acaben pagant les seves conviccions i que ens arrosseguen amb la força de la tragèdia clàssica encara que sigui en versió moderna.
            Em va interessar molt perquè no en va, l’any passat vaig escriure la meva Antígona d’una forma anàloga. Ara, l’he pogut imaginar representada de forma semblant a com la penso.