Paraula nova que veig al diari: ecofatiga. Paraula inventada però perfectament explícita. Se m'acut que deu ser com la fatiga crònica, que no depèn del que es fa.
No es nota gens com és possible evitar la despesa, o almenys paliar-ne el consum, de l'energia necessària per la vida diària. Es gasta a tort i a dret, sense cap complex.
I això que els ecologistes no paren d'explicar que el camí és un altre i que no ens durarà gaire el viure tancant els ulls al problema.
De moment, i a títol d'experiència personal, sé que intentar instal·lar una calefacció ecosostenible, posar panells solars o un molinet de vent en un lloc on hem de posar pedres per que el vent no faci saltar les tapadores dels dipòsits d'aigua, és tan difícil i tan car que ho fa inviable i acabem, nosaltres sí, ecofatigats.
Perquè qualsevol tema en el que ens endinsem ens fa sentir en un eco llunyà allò del "corasón partío"?
Un dia parlarem de les escombraries, que també hi ha tela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada