dissabte, 24 de novembre del 2012

l' arpa i les seves vibracions, 244

Basílica Sant Francesc, interior al capvespre
 GIOTTO DE BONDONE
El miracle de la font

Un home honra a Sant Francesc

Durant la setmana d’estada a Roma, abans d’assistir al Congrés, decidirem fer una escapada de dos dies a Assis, així que el dilluns de bon matí, ens plantarem a l’estació Termini per treure els bitllets. Caos total per  entendre’ns amb els itineraris, horaris, etc. finalment  en el Binario 1, però al final del tren convencional, sortia un altre tren a les 11,28 hores  cap a Ancora, però ens calia fer canvi a Foligno, just dos estacions,  per arribar a Assis, en el tren cap a Perugia. A les 13h. 46 m. finalment, trepitgem l’estació d’Assis on ens rep una pluja i un fort vent  que no ens deixarà  durant  tot el dia i tota la nit; el nostre equipatge era una humil bossa de mà amb el pijama i el raspall de les dents. Xops de tots costats, ens assecàvem la roba  amb el assecador de cabell de l’Hotel Roma, on teníem la reserva per a dormir dues nits, cosa que no férem per la imminent Vaga general italiana, i la por de quedar-nos allí sense retorn,  així que deixarem l’hotel a la tarda següent, per tornar a Roma, aquest cop amb un tren directe en tan sols 2 hores, 35 minuts . Durant el trajecte veiérem les inundacions de la regió del Laci i el mal que havia fet l’aigua als conreus i a les cases. A Roma el Tíber, ( Tevere per ells) anava pujant de nivell amb gran preocupació de les autoritats.
Tots aquests inconvenients no ens amargaren la visita a Assis . Un dels objectius era veure les pintures del Giotto, restaurades fa pocs  anys,  que ens mostraren els colors originals amb tota la seva bellesa. Se li atribueixen a Giotto,com les seves primeres obres, aquests frescos de la Basílica de Sant Francesc. Ell i els seus deixebles, pintaren un cicle de 28 frescos, basats en la història i llegenda de la biografia de Sant Francesc. La seva pintura és considerada  com el naixement de l’art italià, precursora de les innovacions que canviarien la marxa de la pintura des de l’humanisme del Renaixement, fins el segle XX. Deixeble de Cimabue, pren  com a mestre la natura, en escenes en llocs concrets, on les figures s’insereixen d’una manera natural, gestos, moviments, expressions , que trenquen l’estil bizantí que dominava la pintura  a mitjans del segle XIII.  Pocs visitants dins la immensitat de la Basílica, sols un grupet de japonesos, això ens permeté gaudir en calma dels 28 frescos, pintats per Giotto de Bondone,  nascut a Florència el 1267 i mor a la mateixa ciutat el  1337.






3 comentaris:

  1. Tens alhora traça a explicar aventures i a descriure art: vas forta per la vida, noia.
    Aquests dies ens fem farts de riure amb les dedicacions vaticanes al bou, la mula, Maria Verge, etc. Ho dic per Assís i el pobre Francesc, que amb tan bona fe inventà el pessebre amb els animalons. Almenys un ruc sí que hi era, perquè el transport de Maria prenyada era aquest mitjà de locomoció. I hi devia haver cabres, amb els pastors tan a prop... Qui no té feina, el gat pentina. I les iaies faldilleres del Vaticà es deuen avorrir força.
    Salut a raig.

    ResponElimina
  2. Com sempre, una lliço de coneixements.

    ResponElimina
  3. Recordo Assís com un lloc de pau i en el qual el temps s'havia aturat i el sol lluia com mai. Espero qwue malrat la luja aquesta sigui la teva impressió transmesa per les pintures del Giotto.

    ResponElimina