dijous, 1 de novembre de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 239

MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT 


Encara espaordida per la visita a les trinxeres, a l’hora del dinar comento amb els amics geògrafs que he tingut present a Hemingway, tot recordant la novel·la ”Per qui toquen les campanes” on el brigadista Robert Jordan, acaba tràgicament mentre posa explosius en el pont. Entre tots comentem altres llibres de la guerra civil. Sortosament ens serveixen un bon dinar i a la tarda canvi de xip, anem cap a Bellmunt del Priorat a visitar el “Museu de les mines”.
Bellmunt és el poble miner de la comarca del Priorat més important pel que fa a l’extracció de mineral, la galena, tant per la seva qualitat com per la quantitat, d’ella s’obtenia el plom i s’exportava en lingots. Actualment la mina,per la seva poca rendibilitat  ha deixat de funcionar per a la extracció i s’ha convertit en Museu.

Nosaltres visitem la mina Eugenia que era la mes important de la zona, no només per les seves característiques, sinó també perquè és on es localitzaven totes les instal·lacions de l’empresa “Minas del Priorato S.A”, com és la foneria, els tallers mecànics, la fusteria i  els magatzems. Els conjunt de les seves instal·lacions així com un tram important de les seves galeries formen el Museu , una iniciativa de l’Ajuntament de Bellmunt com a projecte cultural i dinaminitzador de l’economia de la zona.
La mina té 620 metres de profunditat, dividida en 20 pisos i 14 kilòmetres de galeries; nosaltres visitem el quart pis, actualment del 20 al 14 estan coberts d’aigua per les filtracions. Les extraccions es feien en sentit vertical seguint la veta de la galena de dalt a baix, Quan arribava el mineral a la superfície, no era pur, ja que estobava barrejat amb terres, roca i runes. A dins i fins a peu d’ascensor hi treballaven els homes, a fora a cel obert  les dones i nens, que destriaven el material en diferents piles. La vida dura de la mina, unes cinc hores, no més, la combinaven la gent amb la pagesia, així casi tot el poble era miner i agricultor a la vegada. 
La visita dura unes dues hores, en les que es reviu una part de la història de la mineria catalana. 
Tornem a Barcelona desprès d’un dia en el que  hem après coneixements de tota mena, des de el vi Kosher, a les terres de l'Ebre, fins les mines de Bellmunt.                                    






1 comentari:

marisa ha dit...

A això li dic jo un día ben aprofitat.