TROPOS VITALS
En Lluís Permanyer parla avui de si mai es van projectar les
quatre barrres catalanes amb els raigs de llum del Palau Nacional de Montjuïc.
Després de molts dubtes en cerca de la veritat, sembla ser que sí, o almenys es
va intentar. Però... Per un problema físic els colors no es projecten bé si no
tenen una superfície de reflexió. Per tant la qualitat dels colors projectats a
l’aire, tenia molt que desitjar i per això es va deixar còrrer.
Quina metàfora tan estupenda! No la trobeu oportuna ? Com a
lletraferida no puc deixar de considerar-la una paradoxa dels moments que vivim
(sense viure ben bé en nosaltres mateixos). Ara bé se’m planteja el problema de
saber si es tracta d’una paradoxa, d’una metàfora, d’una metonímia o d’una
sinècdoque. I això que he tret i mirat amb detall el meu vell llibre d’elements
de teoria literària per a refrescar la meva comprensió.
Per
estalviar-vos la consulta us diré que
Paradoxa-
posa en contacte dues idees aparentment separades.
Metàfora-
estableix una relació de semblança
Sinècdoque-
estableix relacions de comprensió o coexistència.
Metonímia-
designa un objecte amb el nom d’un altre amb el que hi guardi relació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada