dijous, 22 de novembre de 2012

lA TRESCA I LA VERDESCA



Un dia, a Creta en una casa penjada dalt de la muntanya, mentre esperàvem que en treguéssin alguna cosa per menjar  varen posar-nos a taula, un plat amb oli, unes llesques de pa, sal i un platet amb orenga. Per anar fent.
Avui, a la pàgina  de cuina refistoladada de La Vanguàrdia surt un suggeriment de vermut que és essencialment el mateix, però amb pans diversos -integral, de sèsam etc..- fets a trossos i la sal és Maldon, és clar.
Amb què hem d'amanir els nostres pensaments, i fets diaris, privats i públics, per fer-los més atractius, més engrescadors o més reals? 
Molts cops he recordat aquell dia en que la sal, l'oli i el pa eren la nostra entesa.