dissabte, 5 de març de 2016

PAGINES OBERTES



 M ‘agradat això de: “pàgines grogues i orelles obertes” que diu la Mª Dolors. M’ha fet pensar…l’hi a sortit un text un tant surrealista. I perquè no, orelles grogues i pàgines obertes? De vegades m’agrada capgirar les coses. De vegades surten coses interesants fins i tot.
“Orelles grogues” Qui pot tenir les orelles grogues, hem pregunto, es clar el primer que se m’acudeix es un xinès o algú atacat d’icterícia. Un os de peluix, un gat estrambòtic? Serviria d’alguna cosa tindre les orelles grogues? Sentiríem millor? He vist la imatge de l’os Winnie Po, ell les té. Be alguna cosa he trobat.
En quant a la segona part, les “Pàgines obertes”, aquesta es més fàcil i pot ser la més interesant i també la més seriosa si més no. De les pàgines obertes se’n poden treure moltes coses. Precisament al costat meu tinc un llibre obert (te les pàgines obertes), diu així: “Pendant la primière période (jusqu’a 1914), Diaghilev n’avait pas une troupe de ballets permanente: les artistes, danseurs et danseuses du Théâtre Impérial de Pétersbourg et de Moscou, avaient des vacances en mai-juin. Diaghilev les engageait pour la durée de ces deux mois et faisait sa saison des Ballets russes à Paris et à Londres,” i al costat hi ha una il·lustració, uns apunts fets per Michel Larionov, es un regal d’un amic que va pensar que els dibuixos m’interessarien. Tinc les pàgines obertes vaig llegint tranquil·lament i gaudint dels dibuixos. He deixat de banda sols per una estona un text de Vila-Matas (s’ha quedat amb les pàgines obertes), continuaré després amb ell. 

  Diaghilev dibuixat per Michel Larionov