dilluns, 7 de març de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA


Cap de setmana "cineístic"


Vaig anar a veure "El testament de la Rosa", tal com ens recomanava en Rafel. I he de dir que em va agradar molt. Com a pel·lícula (Villaronga el director, fantàstic), com a obra de teatre i com a testimoni. Una pel·lícula de tècnica precisa i complexa- no és fàcil barrejar la realitat i la ficció teatral alhora- amb una fotografia impecable ( en algun moment gairebé podríem dir radiogràfica) i un ritme que s'adapta en tot moment a la situació concreta del que es narra. Jo, confesso que no era pas fan de la Rosa Novell però en aquesta interpretació em trec el barret. Ho fa tan creïble, tan íntim, tan subtil que realment ho converteix en el seu testament pel que té de transmissió de la seva pròpia peripècia vital; oberta i fidel, sense amagar res i mostrant la descarnada realitat però sense "voyeurisme" de diva. És també preciós notar i veure, les pinzellades d'entesa entre tot l'equip. Una pel·lícula pel record. El d'una actriu i el d'una obra . És per donar les gràcies a tots aquells que l'han feta possible.



i AHIR: La juventud, que tenia pendent des de feia molts dies. També em va agradar, en un altre ordre de coses. És una pel·lícula més convencional però amb un bon guió, uns intèrprets magnífics i un ambient d'enveja que gairebé no es pot creure que existeixi. També, en gran part és enyorança de la creativitat que el temps apaga, amistat i complicitat, barrejats amb altres temes. L'aparició de la Jane Fonda, fent d'ella mateixa (una mica exagerada) és molt bona i del Michel Caine i el Harvey Keitel, què dir? absolutament en el seu punt, segurament per obra i gràcia seva, és clar però també del director Paolo Sorrentino (el de La gran belleza, ahí és nada!). També em va agradar molt Rachel Weisz en un paper molt subtil, de filla de Caine. i la nena ...tots, vaja. Una bona pel·lícula, molt de gust europeu, diria.