divendres, 4 de març de 2016



Entre els llibres del meu germà ahir en vaig trobar un que em va fer gràcia : Guia inútil de Barcelona. Divertit i àgil, amb dotzenes d'adreces de botigues i llocs rars on trobar les més diverses coses : locals d'amics...del caganer, de la pipa, ... botigues, on comprar una taràntula, aprendre a fer jocs de mans, comprar unes sabates per ballar claqué, esquelets, eines per esquerrans, menjar cargols amb xocolata desfeta etc. Em va cridar l'atenció immediatament, és clar. Si no fos que... en fullejar-lo constato que la majoria són adreces obsoletes (l'edició és del 2001). Quin frustre. Ara, quan busqui un psicòleg per gossos, on aprendre quixua o on comprar faves de tortell hauré de seguir fent el que he fet sempre: pàgines grogues i orelles obertes. Amb l'avantatge que ara, amb internet, la cosa se simplifica notoriament. Estic preparant el programa pel cap de setmana: De primer mitja hora d'internet de franc comprant-me prèviament un xandall a una botiga amb wifi, anar a passar l'estona tot escrivint a la biblioteca maçonica, per exemple; després d'una partideta de fútbol de botons, vermut amb coquetes de favada o de musclos a la marinera. A la tarda  classe de castanyoles i de pas comprar-me un esquelet, canviar les pastilles de la pressió per unes  de tauró ( no se sap que tinguin la pressió alta). Passar per casa, vestir-me ad hoc , amb un mantó de Manil·la que he trobat a prop de la classe de castanyoles, llogar un landó que em vingui a buscar i em dugui al  sopar amenitzat amb un ritual xamànic i a continuació a una discoteca per a gent d'una "certa edat". Al tornar a casa penso fer-me una electrocardiografia transtelefònica y si cal, fer us de l'esquelet que ha quedat al costat de la porta de casa com si fos un majordom de millor vida.
Ja us diré com m'ha anat (si puc).




3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Excel·lents troballes i magnífic programa. No entraràs en depressió si ho compleixes tot al peu dela lletra. Aconsellen els psicòlegs jugar amb els fantasmes.
Jo ho faig quan escric les històries de l'esquelet viu que ronda de nit per la ciutat.
Una abraçada.

Maria Teresa ha dit...

Què bé que tinguis el sentit de l'humor sempre, no el perdis mai.

Maria Dolors Giral ha dit...

Com deim quqn erem noies guies: sempre a punt.