dilluns, 21 de març de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA




Estic encuriosida i perplexa llegint tot el que passa segons els entesos, a causa del creixent abandonament de l'escriptura manual en favor de  la que es fa a l'ordinador, telèfon etc. Efectivament, és molt diferent. A banda d'altres consideracions, quan s'escriu a mà, al cervell s'activen una sèrie de processos que ajuden a l'organització d'idees, la construcció d'estructures gramaticals i una sèrie de mecanismes que fan trobar els signes gràfics que necessitem per expressar el que volem dir.  D'altra banda, escriure a l'ordinador possibilita una sèrie de canvis, transposicions, correccions etc que en l'escriptura manual desfiguren el text i el converteixen, sovint, en una mena de garbuix amb fletxes direccionals, esmenes ... que el fan senzillament un esborrany. Quan escrivíem només a a mà gairebé sempre era una doble escriptura, l'esborrany i el net. 
Jo, normalment escric primer a mà per allò d'escriure a raig i després a l'ordinador fent tota mena de correccions, ampliacions, i canvis .
No sé si amb tot això hi perdo o hi guanyo. Crec que el problema és encara més complex. Tampoc, a mà, s'escriu  de la mateixa manera quan prens apunts, quan fas una llista de la compra o una carta a un amic. Sóc conscient que tinc diverses lletres; parentes això sí, però no ben bé iguals. Sempre m'ha xocat aquella gent que, escrigui el que escrigui, té la mateixa lletra exacta, en diferent cos però sempre igual. Reconec que tendeixo a buscar en la lletra un grafisme i potser per això m'agraden els cal·ligrames que amb la seva composició o dibuix formen part també d'allò que es vol comunicar. 
Per cert, tots ens hem comunicat moltíssims cops per escrit però, de quants sabríem reconèixer la lletra? El coneixement és sempre tan incomplet! Ens regim, bàsicament, per intuïcions. Ara que tampoc no ens equivoquem de gaire . Escrivim doncs, a mà o a màquina però escrivím. Cada dia, molt o poc, transcendent o sense importància,tan és; és un exercici mental In-Dis-Pen-Sa-Ble.

(I una confessió: odio els bolígrafs i adoro els rotrings que són el més acostat a la ploma que és, indiscutiblement, l'estri per antonomàsia).

2 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

La teva lletra per mi és inconfundible.

Maria Teresa ha dit...

La teva lletra per mi és inconfundible.