dimecres, 17 de desembre de 2014


Lentament, sembla que vaig sortint de les boires de la malaltia. Com la flor de l'ametller : no és encara el millor temps però en té tota l'alegria. Ara, almenys ja tinc ganes de fer coses. M'hi poso i no entenc com em cansa i atabala tant, però ja és un bon símptoma això de tenir-ne ganes. Aquest Nadal serem 33 i he d'estar a punt per la moguda que ens espera. No busqueu gaires entrades ni molt substancioses; he de reservar forces per arribar lontano. L'equilibri està abandonant el qualificatiu d'inestable i la roca es fa segura.

2 comentaris:

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Em sembla entendre que no has estat prou bé, però que això ja ha passat. Me n'alegro que et sentis millor, ho necessitaràs si tal com dius heu de ser trenta-tres, això és moooooolta colla. Una abraçada.

Maria Teresa ha dit...

Anims, endavant com cada any.