TRESCA I VERDESCA 53

SET CASOS DE SANG I FETGE I UNA HISTÒRIA D'AMOR
Sessió, dedicada a Teresa Solana i en la qual van participar Mattew Tree (de tots ben conegut) i Josep Maria Castellanos (metge forense).
Es van comentar diversos aspectes tant de l'obra de Teresa com de la novel·la negra en general, però aquí es va suscitar un debat interessant sobre el llenguatge. Escrivint en català es troba amb que les correccions, sovin,t desvirtuen la manera de parlar dels personatges que, naturalment, no parlen de forma "escaient o catalanofabresca".
A mi em sembla claríssim i gens preocupant. Una novel·la ha d'estar ben confegida, travada, i ha de ser versemblant. Cada personatge (i el narrador n'és un també) ha de parlar segons el registre que li escau. No pot parlar igual un estranger pobre i inmigrant que un notari "de tota la vida", un quinqui d'un pijo etc. Em sembla anguniósa aquesta mania de la correcció de la llengua a ultrança. La llengua és una cosa viva i ningú no en pot marcar les normes d'us. És veritat que hi ha un català normatiu (i ja sabeu que jo, en aquest aspecte, no sóc pas suspecta), però també n'hi ha d'altres que potser no son correctes però son reals. Al Cesar el que és del Cesar i... Hem de revindicar, sempre, la suprema llibertat de l'escriptor. Igual que pot crear món pot crear o aplicar llenguatges, no us sembla?

A la segona sessió es van presentar Dominique Manotti i Anna Zouraudi. La primera és francesa i molt compromesa políticament, cosa que es reflecteix en les seves novel·les en las que no hi ha justícia (no moraleja, com en la vida). Em va semblar una dona molt interessant. L'altra, anglesa encara que tingui cognom grec. Curiosament ambienta les seves novel·les en poblets i illes gregues de les que se'n va enamorar en un viatge (i d'escreix d'un pescador).

Caldrà tenir-les en compte en les noves lectures. Aquesta setmana negra m'està costant un Congo!
No vaig poder anar al cinema , tenia Liceu. Què tal A tiro limpio?

Cliqueu aquí.