Estic com una sopa i avui penso celebrar "el dia de la calipàndria", al llit. De petita sempre m'havia imaginat que la calipàndria era un ocell. O sigui que muts i a la gàbia (no us durarà gaire, la tranquil"litat).
Veig que la calipàndria ens deixa sense les teves recomanacions tan sucoses, aprofita un dia de llit que no sempre es té per fer el mandra i deixar-se anar per unes hores, el plaer de no fer res, amb mesura és meravellos. Espero la teva recuperació. Jo tinc a casa els amics d'Eivissa, toca tur de metges barcelonis al matí i, tour d'oci a les nits, ja us explicarè quins espectacles veiem. Mª Teresa
Veig que la calipàndria ens deixa sense les teves recomanacions tan sucoses, aprofita un dia de llit que no sempre es té per fer el mandra i deixar-se anar per unes hores, el plaer de no fer res, amb mesura és meravellos. Espero la teva recuperació. Jo tinc a casa els amics d'Eivissa, toca tur de metges barcelonis al matí i, tour d'oci a les nits, ja us explicarè quins espectacles veiem. Mª Teresa
ResponElimina