Ahir dilluns, van començar les trobades de BCNegra i allí em tenieu com una alumna aplicada a la segona fila a les quatre de la tarda. I oh sorpresa, justament al meu costat, un inquiet vampir-paleta disfressat de normalet i amb la seva dona, també s'havien posat les orelles d'escoltar. I així varem seguir i seguir fins les tantes i amb un fred que pelava però nosaltres res, que pitjor ho tenen a casa, les dames del crim d'enguany que per si no ho sabeu són les sueques Asa Larsson i Camil·la Läckberg.
Primer, quatre escriptors que han ambientat les seves novel·les en temps històrics i personatges diversos varen fer una taula rodona parlant precisament d'això, de la novel·la històrica negra. A tall de resum us diré que tots estigueren d'acord en que sigui com sigui i independentment de l'època, la història és el més important. Aquesta història et du a l'època (documentació, ambientació etc) i sobretot ha de ser versemblant i interessant. Per històrica ha de fer comprensible l'època (el lector no en té l'experiència) i per negra ser transgressora.
La segona sessió va ser dedicada a la Màfia. Interessant però no tan aprofitable com a escriptors (fora de si ens hi volguessim especialitzar).
A la tercera sessió, la de les dames del crim va ser molt divertida. Perquè elles varen estar genials. Trempades, amenes, gracioses, humanes. Molt bé. Contestaven coses normals, llògiques. Escriuen com a dones, que viuen en pobles petits, en un país de molt fred, sobre temes actuals i del seu interès, coses normals. I ho fan amb la mateixa desimboltura amb la que en parlen. I a sobre varen donar una lliçó d'amistat i d'entesa, a mil llegues de les competències i enveges habituals. Molt bé les dues.
La nit es va acabar amb una anada a la Filmo, en companyia de cinc lletraferits més, a veure Ap. de Correus 1001, film que qualificaria d'inefable, ben construit i que, a més a més és un documental de Barcelona als anys 50.
Seguirem informant sobre les activitats de BCN.
Primer, quatre escriptors que han ambientat les seves novel·les en temps històrics i personatges diversos varen fer una taula rodona parlant precisament d'això, de la novel·la històrica negra. A tall de resum us diré que tots estigueren d'acord en que sigui com sigui i independentment de l'època, la història és el més important. Aquesta història et du a l'època (documentació, ambientació etc) i sobretot ha de ser versemblant i interessant. Per històrica ha de fer comprensible l'època (el lector no en té l'experiència) i per negra ser transgressora.
La segona sessió va ser dedicada a la Màfia. Interessant però no tan aprofitable com a escriptors (fora de si ens hi volguessim especialitzar).
A la tercera sessió, la de les dames del crim va ser molt divertida. Perquè elles varen estar genials. Trempades, amenes, gracioses, humanes. Molt bé. Contestaven coses normals, llògiques. Escriuen com a dones, que viuen en pobles petits, en un país de molt fred, sobre temes actuals i del seu interès, coses normals. I ho fan amb la mateixa desimboltura amb la que en parlen. I a sobre varen donar una lliçó d'amistat i d'entesa, a mil llegues de les competències i enveges habituals. Molt bé les dues.
La nit es va acabar amb una anada a la Filmo, en companyia de cinc lletraferits més, a veure Ap. de Correus 1001, film que qualificaria d'inefable, ben construit i que, a més a més és un documental de Barcelona als anys 50.
Seguirem informant sobre les activitats de BCN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada