Si fos una mica, només un mica creient en coses de l'hipotètic més enllà, m'inquietaria la casualitat molt sovintejada, que tinc per pensar o escriure de forma premonitòria. Ahir, recordeu que parlava de les possibilitats dels nous mitjans per a expandir l'interès per certes coses... doncs a la tarda vaig anar al cinema a veure Birdman, una pel·lícula en que també el protagonista està en aquestes cabòries. La peli és magnífica. Va ser com un curset accelerat de guió, interpretació, preguntes vitals... tot emmarcat en un teatre dins el cinema en la representació d'un conte de Carver (Que queremos decir cuando decimos amor) més o menys adaptar com a Birdman (l'home ocell) o "la inesperada virtud de la ignorància"., títol que a mi m'agrada més que cap perquè reflexa perfectament la lluita dels actors de teatre en la seva feina. No us vull explicar res més sinó dir-vos que no us la perdeu.
dimarts, 13 de gener del 2015
Si fos una mica, només un mica creient en coses de l'hipotètic més enllà, m'inquietaria la casualitat molt sovintejada, que tinc per pensar o escriure de forma premonitòria. Ahir, recordeu que parlava de les possibilitats dels nous mitjans per a expandir l'interès per certes coses... doncs a la tarda vaig anar al cinema a veure Birdman, una pel·lícula en que també el protagonista està en aquestes cabòries. La peli és magnífica. Va ser com un curset accelerat de guió, interpretació, preguntes vitals... tot emmarcat en un teatre dins el cinema en la representació d'un conte de Carver (Que queremos decir cuando decimos amor) més o menys adaptar com a Birdman (l'home ocell) o "la inesperada virtud de la ignorància"., títol que a mi m'agrada més que cap perquè reflexa perfectament la lluita dels actors de teatre en la seva feina. No us vull explicar res més sinó dir-vos que no us la perdeu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ves per on ara et trobo en posts seguits. Escriure en forma premonitòria ho fem molts i, sobretot, els poetes, que som profetes. No sé si escrius versos...
ResponEliminaI sí, d'acord amb els blogs. Petites proses (les massa llargues avorreixen, i perdó perquè fa poc n'he posat una, però no ho repetiré). Si se'ls mira la gent o no, penso que des del moment que som a la xarxa, algun ull ens té clissats. Però cal escriure el que es vulgui i que pugui interessar una mica els altres.
Una abraçada nocturna.
Gràcies Olga per llegir-me i parlar amb mi, ni que sigui de lluny. A veure quan... I sí, és clar també faig poesia; de tant en tan tinc em pren una mena de necessitat de síntesi i ja hi som
EliminaHo veus, mare? Ara feia dies que no venia però en un moment m'he llegit totes les entrades d'aquests dos últims mesos. Recorda que sempre hi ha algú, com a mínim amb mi ja hi pots comptar, que s'ho llegeix, i a sobre, al menys a mi, sempre m'agrada el que escrius i m'interessa!
ResponElimina