dissabte, 28 de juny del 2014

L'arpa i les seves vibracions, 343

MENORCA, Talatí de Dalt


De tornada de Menorca on he passat una setmana a casa d'una amiga, uns petits apunts d'aquesta illa que m'ha conquistat per la seva llum, per la seva tranquil·litat i l'acolliment de la seva gent.
M'he passejat per tota l'illa des de Maó a Ciutadella, on vaig veure els preliminars de la festa dels cavalls per Sant Joan. Aquest primer apunt el dedico a la arqueologia. Les fotos i el text fan referència al TALATÍ de Dalt. Aquest jaciment talaiòtic, just a 4 quilometres de Maó, és un dels poblats emblemàtics de la prehistòria menorquina.
El poblat ha conservat alguns monuments espectaculars i moltes estructures d'altres construccions que han perdut parts importants i que encara resten sense investigar. Les excavacions s'iniciaren  a càrrec dels Amics del Museu de Menorca i actualment per Arqueomenorca

Hem visitat i entrat a dues coves naturals, tocat el talaiot central, el santuari amb la taula i diverses cambres amb columnes i sostre de pedra. Ens expliquen el passat del jaciment que no era altra cosa que un poblat en el qual hi podien viure un centenar de persones, en el moment de màxima expansió, més o mnys cap allà el segle III a. C.
Personalment em va agradar saber que el moment de màxima activitat es detecta entre els segles IV i II a. C quan els comerciants púnics d'Eivissa assorteixen a les comunitats talaiòtiques de les Balears de tota casta de productes, generant unes relacions d'intercanvi econòmic força profitoses que es mantindran al llarg de més de 300 anys.
Conec bé Eivissa i sempre que hi vaig no em perdo la visita al Museu i Necròpolis de Puig de Molins, on s'han excavat sarcòfags de l'època fenícia i púnica. Ara a Menorca uneixo la ruta d'una illa a l'altra i això augmenta  la meva curiositat. M'imagino petites embarcacions amb homes  prehistòrics portant estris i aliments d'una illa a l'altra. Vist al segle XXI és com un relat de ciència ficció, però real com ens mostren els museus i avui aquesta visita al Talatí de Dalt.
Més meravelles de la casa talaiòtica que visitem, és de planta circular i té uns 140 metres quadrats de superfície. Disposa d'un pati central  descobert en el qual hi ha una cisterna i la llar de foc. Les cambres, al voltant del pati, permeten pensar que en aquestes cases vivien unitats familiars de 4 a 8 persones. La taula és singular per l'accident que provocà la curiosa inclinació d'una pilastra del recinte fins a topar amb el capitell de la taula. Aquesta tècnica ciclòpia, ens remet a pensar en els gegants de la mitologia grega, però a Menorca eren simples torres d'observació i de vigilància.
La visita amb guia dura unes dues hores.





2 comentaris:

  1. com totes les teves cròniques...interessantíssim.

    ResponElimina
  2. Jo hi vaig ser, ja fa uns divuit anys. Hi vaig anar jo sola, un matí i ho recordo com una experiència molt rica. Els temps antics em provoquen una curiositat i una admiració enorme . Suposo que aquesta visita teva, acompanyada d'un bon guia deu haver estat molt enriquidora.

    ResponElimina