dimecres, 4 de juny del 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA


AQUÍ US PRESENTO, PELS QUE NO EL CONEIXEU  El Barcelona Pipa Club.
que és una entitat no lucrativa, creada el 1980. 

En la actualitad 400 membres (hombres,dones, joves i menys joves, en  formen  part.Al voltant d'una tertúlia, una copa, la música de jazz, una degustació gastronòmica o una taula amb el millor sopar s'amplia l'amistat i la saviesa sobre els petits plaers de la vida. El Club és obert a tots els que el vulguin conèixer a partir de las 6 de la tarda. I recorda que no cal ser fumador de pipa per a ferte'n soci.

És un club de fumadors de pipa en qual qual els no fumadors també hi són benvinguts i poden sentir-se a gust al voltant d'una tertúlia,una copa, una música... 



Aquí els teniu


Bé, fins aquí està tret de la web del Club. Ara us vull parlar de la meva particular experiència.
Sabent de la meva passió pel Jazz, la meva amiga m'hi va dur. Ella que segueix tots els antres de la ciutat cercant músiques, l'havia descobert recentment i m'hi va dur com a regal d'aniversari. 
El local, entranyable,  havia estat el taller del pintor Pere Pruna i a més de ser el club del fumadors de pipa (i també dels no fumadors) en una de les habitacions han fet una petit teatre on s'hi fan actes diversos; entre d'altres, sessions de música, amb tangos, milongues i d'altres que conviden a grans ballarugues als afeccionats. I ara també els diumenges al vespre Jam Sessions. En principi són a càrrec d'un quartet de dos guitarres, un contrabaix i un bateria més els músics dels diversos instruments que s'hi vulguin afegir. Els titulars són boníssims i diumenge, varem tenir la sort que els afegits fossin un altre guitarra (francès, cantant i molt, molt bo), un violí i una parella de violins absolutament genials. Ah i també una noia que cantava (molt mona ella però què us diré, jo allí hi veia la Virgínia Mayo, i amb la comparació aquella nena, la veritat, en sortia malparada). Va ser una sessió memorable. Ara ja només queda el proper diumenge i l'altre com a cloenda. Després de l'estiu, però, al setembre, hi tornen i jo també, of course.
Espero que tots vosaltres també us animeu. No costa ni un ral, tan sols és lògic, però no obligatori, prendre 'lalguna cosa. I tampoc no cal ser-ne soci. En tot cas el carnet tampoc no costa res. Un cas extraordinari de Bueno, Bonito i Barato. 
La visita del local, per si sola, ja val la pena. 
NO US HO PERDEU.

2 comentaris:

  1. Em fas dentetes, caldrà anar-hi, a més expliques unes condicions inmillorables.

    ResponElimina
  2. Ha de resultar acollidor, aquest refugi.

    ResponElimina