divendres, 13 de juny de 2014

 Aquesta il·lustració, al costat de la de la foto de la setmana sembla un joc de les sis.centes diferències.

Acabo de tenir allò que podríem qualificar de crisi d'identitat tot llegint el diari que últimament s'està convertint en una activitat de risc. Anava avançant per les acostumades històries de reis i papes i talibans diversos i de mica en mica una suor freda m'anava amarant. La de coses que es preparaven per a saltar com a feres desfermades cap als ciutadans indefensos. El que em perdré, ara que me'n vaig i estava tan contenta. Obres diverses que faran de la ciutat una gimkama general, turistes desfermats en cerca de birres i tapes, habillats amb les més bigarrades varietats de moda de cuixa i pit versió parrac, festivals musiquero-teatrals (ai aquells grecs de la nostra joventut que omplien les nostres nits d'estiu i les passejades conseqüents a la llum de la lluna sense cap autobús que ens dugués a la cleda sanes i estàlvies!), sí, la Filmo fa el que pot però ou sont les nièges d'antan amb cinema a la fresca?, els bancs on menjàvem patates fregides i construíem el món s'han tornat cadires inamovibles en direccions contràries a la conversa possible i el brogit tapa qualsevol intent. I la moda? Oh la moda, aquesta sí que és fashion i trencadora. Veient un suplement del diari a ella dedicat m'endinso en el plaer (alguna cosa pecaminosa deu quedar, em dic) de les sandàlies de taló de 14 cm., de les perles trendy (?) dels banyadors de coll alt i mànegues -somnio el meu banyador de cinc? sis? anys ?- que m'espera a la vora de la piscina, rellotges submergibles (i per a què necessites un rellotge per banyar-te?), recollits de metres i metres de roba, mànegues de papallona borratxa, tot puja on hauria de baixar i baixa per les pujades (som al cim de la pendent, el dil·lema està present...), bohemian rapsody, el llunyà oest, el poder dels culs en popa, pentinats amb plomes incorporades i tot dins uns cotxes de tècnica i emoció...
Compreneu els meus dubtes? M'he de perdre tot això? 
Quina mania la de qüestionar-m'ho tot, àdhuc allò que sembla anodí. Amb la tardor que ens espera, ja són ganes de complicar-me la vida. Procuraré oblidar-me'n. Bon estiu que ja està al caure, no prenguem mal.