dimarts, 4 de desembre de 2012

L'arpa i les seves vibracions, 246

                                          BÉLA BARTÓK.  El castell de Barbablava
El Castell de Barbablava (1918) és una de les millors  partitures de Bartók.  Òpera sensacional, basada en una trista llegenda popular. En la seva música, la recerca dels orígens sonors del folklore nacional hongarès i el risc formal propi del començament del segle XX són consubstancials. Durant  els anys de la Primera Guerra Mundial, encoratjat pel seu col·lega Kodály, Bartók va esdevenir un compulsiu recol·lector de melodies populars, manllevant d’arreu colors i procediments, com els de la música gitana, que fins llavors es consideraven d’escassa categoria.
L’argument ja el coneixeu: un príncep barbut i cruel que seduïa donzelles i les sepultava al seu castell. Musicalment és una òpera d’enormes contrastos musicals i d’una orquestració i una riquesa a l’abast de pocs genis. Es manifesta entre l’abisme existent entre les ombres dels interludis i l’obertura de la Cinquena porta, amb uns acords d’una lluminositat esclatant, que va brodar amb la seva veu, la mezzosoprano Natascha Petrinsky, nascuda a Viena  amb estudis de cant a Tel-Aviv , que actuava per primera vegada amb l’OBC. El compositor juga entre l’esperança de la dona, Judit en l’obra, i la decepció final.
El baríton Gerd Grochowski, li va donar la replica en la veu de Barbablava. Va estudia piano i cant a Colònia;  el seu repertori va del Barroc  a la música contemporània.
Va dirigir l’Orquestra de l’OBC, Pinchas Steinberg, nascut a Israel, un dels directors actuals més prestigiosos.
Com a anècdota a destacar, que per primera vegada en els molts anys que vaig als  concerts matinals dels diumenges a l’Auditori, van passar el concert a les sis de la tarda,a petició dels cantants, que van al·legar que donada la dificultat de la partitura, desitjaven cantar a mitja tarda i no a les onze del matí. Petició que fou atorgada. A l’entrada ens van donar en dos fulls fotocopiats els text dels diàlegs entre els dos protagonistes, fet que ens va permetre seguir el col·loqui tot gaudint de la música.