BÉLA BARTÓK. El castell de Barbablava
El Castell de Barbablava (1918) és una de les millors partitures de Bartók. Òpera sensacional, basada en una trista
llegenda popular. En la seva música, la recerca dels orígens sonors del
folklore nacional hongarès i el risc formal propi del començament del segle XX
són consubstancials. Durant els anys de
la Primera Guerra Mundial, encoratjat pel seu col·lega Kodály, Bartók va
esdevenir un compulsiu recol·lector de melodies populars, manllevant d’arreu
colors i procediments, com els de la música gitana, que fins llavors es
consideraven d’escassa categoria.
L’argument ja el coneixeu: un príncep barbut i cruel que seduïa donzelles i
les sepultava al seu castell. Musicalment és una òpera d’enormes contrastos
musicals i d’una orquestració i una riquesa a l’abast de pocs genis. Es
manifesta entre l’abisme existent entre les ombres dels interludis i l’obertura
de la Cinquena porta, amb uns acords
d’una lluminositat esclatant, que va brodar amb la seva veu, la mezzosoprano
Natascha Petrinsky, nascuda a Viena amb
estudis de cant a Tel-Aviv , que actuava per primera vegada amb l’OBC. El
compositor juga entre l’esperança de la dona, Judit en l’obra, i la decepció final.
El baríton Gerd Grochowski, li va donar la replica en la veu de Barbablava.
Va estudia piano i cant a Colònia; el
seu repertori va del Barroc a la música
contemporània.
Va dirigir l’Orquestra de l’OBC, Pinchas Steinberg, nascut a Israel, un
dels directors actuals més prestigiosos.
Com a anècdota a destacar, que per primera vegada en els molts anys que
vaig als concerts matinals dels diumenges
a l’Auditori, van passar el concert a les sis de la tarda,a petició dels
cantants, que van al·legar que donada la dificultat de la partitura, desitjaven
cantar a mitja tarda i no a les onze del matí. Petició que fou atorgada. A
l’entrada ens van donar en dos fulls fotocopiats els text dels diàlegs entre
els dos protagonistes, fet que ens va permetre seguir el col·loqui tot gaudint
de la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada