Aquesta és la setmana de les mil i una. Enguany, el dia de Nadal serem 33 i els dies se'm fan curts de tantes coses com he de fer. Però no vull córrer, ni amoïnar-me, ni basquejar-me més del compte. Per a què serviria la meva proverbial organització sinó? I totes les altres coses segueixen potser amb una mica més d'apremi, cinema, inauguracions, trobades.. Sembla que el Nadal o el Cap d'any ens empenyi a acabar coses, a deixar-ho tot resolt, tot ordenat, tot a punt. A punt per a què si no és per seguir vivint?
No vull un calendari com aquest que us mostro, quin horror. El meu s'assembla més a un bloc que a un calendari a l'ús. Té fotos, dibuixos, esmenes, creuetes, marques de colors. M'agrada el meu calendari perquè em recorda bons moments passats més que feines a fer. És el privilegi dels jubilats amb joia (jubilum). I és gros, força gros perquè m'hi càpiga tot (estic molt ocupada, molt ocupada).
Jo, de tu, no m'amoinarïa. Total, divendres s'acaba el món.
ResponElimina