LA TRESCA I LA VERDESCA

Més modernisme al Maresme- Mataró: Puig i Cadafalch- Gaudí

Segueixo descobrint el modernisme in situ. Avui a Mataró (1ª part)  i Canet (2ª part)

Comencem la visita per l'Ajuntament amb la Sala de Plens feta per Puig i Cadafalch. Seguim amb la Casa de Beneficencia (orfenat i asil).

A Mataró, bastió molt important del tèxtil en gènere de punt, com a qualsevol lloc on hi hagués diners, es van fer moltes cases noves, a càrrec dels arquitectes més influents en aquell moment. Totes aquestes cases reflecteixen no solament l'interès per i-se dels arquitectes sinó també es constituiren en aparadors de la potència comercial i social dels qui les encarregaven. Per tant, en les que es conserven, podem veure l'esclat dels vitralls, rajoles, llums, pintures de sostre, ferro forjat etc, en uns espais de gran sumptuositat. Algunes d'aquestes cases, van  ser rescatades de la decadència per entitats que les van restaurar i conservar. És el cas de Can Coll i Regàs, un industrial del tèxtil que va ser comprada per caixa Laietana. Va ser feta per Antoni Puig i Cadafalch l'any 1996 i és una bona mostra de tot allò que va caracteritzar el modernisme: goticisme, una tendència  cap a l'arabisme, la natura omnipresent, revalorització de les arts i  oficis tradicionals etc. i tot, lligat a les característiques de qui en feu l'encàrrec amb els símbols de l'ofici (la filosa, l'escut de família, la flor del cotó, la roda de la indústria...). És una casa cuidada fins a l'últim detall i molt ben restaurada. Val la pena visitar-la.

També visitem de noubla Nau Gaudí, que com ja us vaig dir l'altra dia és la primera obra feta per ell, part d'un conjunt de trenta naus més que mai es van arribar a construir. El sostre, preciós,  és com una barca girada, amb el costellam i els arcs, tal com es bastien a les drassanes de la ciutat. Una bona mostra de revalorització dels oficis i una lliçó de modernitat. Gaudí, es veu que es va enamorar d'una noia mataronina, mestra dels nois d'aquesta fàbrica. Però la cosa no va passar de quatre paraules, sempre en presència d'altres o un simple, bondia, bon dia, al creuar-se pel carrer. Es diu si d'aquell fiasco no prové la missoginia de Gaudí, solter empegueIt. Un familiar de la noia, historiador, acaba d'escriure un llibre sobre ella que va tenir una vida molt atzarosa. No sé si ja està publicat.

Nota- Per no carregar tant l'àlbum, les fotos de la nau Gaudí us les enviaré demà.