dimarts, 18 d’abril de 2017

La TRESCA I LA VERDESCA

Va de debò:

Reprenc el bloc. Ja sé que em costarà recuperar els meus “fidels lectors”, entre altres coses perquè no crec que ningú, ni tan sols ells (vosaltres),  rastregin cada matí la xarxa per si he tornat. Però ves per on, sí. Ara sóc com un actor sense públic a la sala. Potser que l’obra no sigui bona o que l’actor ho faci molt malament, però: sigueu com pares i mares que van a l‘escola a veure els seus plançons que fan una “repre”. M’agrada molt pensar que és una manera de relacionar-me amb els qui estimo i explicar-vos el que faig, llegeixo, sento, em causa estupor, m’enrabia o m’agrada. Què bé si coincidim, i si divergim “olé” que discutint s’arriba a l’entesa i no cal tampoc que respirem tots a l’unisò.

Bentrobats


Des d’aquí una forta abraçada a l’Olga Xirinacs.

1 comentari:

marisa ha dit...

Encara que et soni estrany, jo entro gairebé cada día i m'agrada que hagis tornat.