dilluns, 1 de febrer de 2016





Aquestes són les fotos que vaig fer de l'edifici de la fàbrica Moritz. La primera és un home que aixeca una copa per convidar-nos a brindar amb una cervesa, envoltat de botes. És Gambrinus un aprenent de vidrier que bojament enamorat d'una noia estava a punt de suicidar-se perquè no li feia cas.El diable li va demanar la seva vida a canvi de l'amor de la noia i si aquesta el refusava li ensenyaria la manera d'oblidar-la.Com que la cosa no va anar bé,el diable intervení de nou i li entregà la fòrmula màgica per poder fabricar la cervesa; tan amarga com la seva desil·lusió.
La segona són uns plafons amb les plantes que serveixen per fer aquesta beguda: blat i llúpol. Són d'un daurat una mica massa cridaner (pel meu gust).
La tercera un medalló amb les lletres L i M entrellaçades que corresponen a Louis Moritz que procedent d'Alsàcia (una regió molt cevesera) va venir a Barcelona on va muntar la seva pròpia fàbrica al 1859 i al 1862 l'amplià amb l'adquisició de la finca actual a la Ronda de Sant Antoni.
Va ser una de les primeres construccions de l'Eixample. El seu èxit va ser molt grans fins la Guerra Civil quan la fàbrica va ser col·lectivitzada. El 1947 es recupera i es fusiona amb Lamot amb el nom de Cervezas de Barcelona (fábrica a Parets) però acaba tancant el 1978.
El 2004, Moritz com una nova au Fènix, reneix i es converteix en un espai multifuncional. La restauració va ser obra de Jean Nouvel que va saber combinar els nous elements amb molts dels antics i en això precisament estriba la gràcia d'aquest local.
Ah i la quarta foto són uns feixos lligats amb cintes (rosa i blau) que originalment eren blau i vermell no se sap si perquè la cerveseria Moritz havia estat seu social del Barça on va ser elegit president per segon cop Joan Gamper. Ara més aviat podrien ser representatius d'un equip de futbol parroquial. Però per això caldria canviar les plantetes dels capitells per uns querubins amb el cul a l'aire i a la Ronda hi fa molta corrent.