dimarts, 16 de febrer de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA- SOLUCIÓ A L'ENIGMA


La història de Barcelona té una mica de tot : història, llegenda, mite, realitat, aventura, actualitat... De les proves arqueològiques i documentals podem estar gairebé segurs que Barcelona prové d'una colònia romana anomenada Barcino. Naturalment amb el temps va anar creixent i les construccions de diferents èpoques són les que, de mica en mica, han anat configurant el seu aspecte actual. Aquí i allà es troben vestigis que ens ajuden a imaginar els diversos escenaris de la nostra història. Un  d'aquests racons és el temple romà del carrer de Paradís, al "mons Taber", l'indret més cèntric i enlairat de la urbs romana d'August. Aquest temple es va construir al segle Ia de C. Mesurava 37 metres de llarg per 17 d'ample i al frontal presentava sis columnes. Però tot això, el temps ho va destruir o amagar. Al segle XIX es va construir el Centre Excursionista de Catalunya i per això es van haver d'enderrocar diverses cases medievals per fer espai. Així va ser com es van trobar tres d'aquestes columnes. A la plaça del Rei n'hi havia una altra exactament igual. Així és que les quatre van quedar instal·lades tal com ara es poden veure. 
Em preguntareu a què venien aquelles pistes ... doncs sí, eren autèntiques pistes ja que l'arquitecte que va dur a efecte aquesta reconstrucció va ser Puig (muntanya petita) i Cadafalch (...) que el 1919 va aixecar també les quatre columnes que guarnien el que és ara la Plaça de la Font Màgica de Montjuïc (símbol de les quatre barres catalanes) que van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera (un dels diversos moments en que els símbols de la catalanitat van ser perseguits) i que l'Ajuntament de Barcelona va restituir el 2010. 

4 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

El Cadafalch és una petita broma. Ja sé que hi sobren dues lletres al cadafal que és la plataforma elevada que es dreça en un lloc públic per poder visualitzar millor un espectacle que també podia ser una execució.

Olga Xirinacs ha dit...

I així quan nosaltres arribem a la fi de les nostres vides, algú trobarà que al nostre interior hi havia tresorets que ells no sabien, però... ¿els sabran guardar?
Salut sempre, Maria Dolors, que un dia o altre ens veurem.

Maria Dolors Giral ha dit...

La gràcia està en saber intuir aquests tresorets mentre encara vivim. Crec que són, precisament, allò que ens fa còmplices (sentiment molt confortable i de molt escalf).

Maria Dolors Giral ha dit...

La gràcia està en saber intuir aquests tresorets mentre encara vivim. Crec que són, precisament, allò que ens fa còmplices (sentiment molt confortable i de molt escalf).