dissabte, 11 de juliol de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA

Contradiccions, o no.

A l'hora fresca en que només els ocells criden la meva atenció, sembla que tot sigui pau. De mica en mica, la cosa canvia. Ara els gats, ara un nen, ara una trucada... la roda es posa en moviment uniformement accelerat fins arribar a una mena de paroxisme que rarament cesa. Allò que l'energia no desapareix sinó que es transforma es converteix en axioma. acaba en un espai i es desplaça a la taula dels esmorzars, d'aquí  passa a la piscina o al tros enormement atractiu per prohibit , per jugar a futbol. I si s'atura, és perquè em cal aixecar-me i fer-los fora de la televisió i la maleïda Disney chanel. Uf, Uf, Uf. Llegeixo novel·les de tiros i lladres que durant l'hivern he anat acumulant i no acabo de situar-me; no sé si són lladres o serenos i així és molt difícil fer-se'n càrrec de l'acció. De lectures més interessants ni parlar-ne. Dec ser jo, però abans tenia més capacitat d'aïllament o potser és que tots han crescut i fan més soroll o em posa més nerviosa la seva dispersa manca d'activitat productiva. Ja sé que després els trobaré a faltar però... El que té de bona la cosa és que els lliga una mena de xarxa d'interessos comuna i que per a ells, vull creure que l'estada aquí és bona. Jo, però he de fer esforços per amagar o assuaujar la vena d'àvia rondinaire amb mals costums d'ordre, neteja i temps a mesura. Em miro la pedra del memento mori que com sempre m'acompanya i em poso les oller de color de rosa. I a viure que són dos dies.

3 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Segur que Saifores serà un record agradable que els acompanyarà sempre.

Maria Teresa ha dit...

Segur que Saifores serà un record agradable que els acompanyarà sempre.

Menjar a Cala Blanca ha dit...

Saifores és més que un record agradable! Saifores és la nostra vida i ens explica tal com som, nosaltres i els nostres fills, que també en formen part indisoluble. I la mare mira massa i veu massa coses. Tenir set fills i 10 néts i voler gaudir d'ordre i silenci és un oximoron de difícil solució. El que ha de fer l'àvia rondinaire és tirar-se al balancí i deixar passar les hores al ritme de les fulles dels centenars de llibres que té pendents de llegir, i esperar que a l'hivern retorni la calma...