dijous, 26 de març de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA

Clic aquí pèr veure les fotos
De S. Just i Pastor a P.Catalunya


Un casament a la font de la Plaça de S. Just i Pastor, una pintura de Perico Pastor (molt lletja), part d'unes excavacions, la cana catalana, una sabata i la seva forma d'1 metre de llarg aprox, una maqueta de Barcelona on veure com ha anat progressant la expansió urbanística, uns vehicles per recórrer la ciutat sense fer massa nosa, el Call, el Col·legi d'Arquitectes... què és el que amalgama tot això? Doncs una passejada improvisada, un matí en que volia pujar al campanar i el terrat de l'església de Sant Just i Pastor i el temps, rúfol i fred me'n va dissuadir. Xino-xano, fent la turista com si mai no hi hagués estat, he anat d'aquí cap allà, badant i redescobrint. M'agrada estar al corrent de com va canviant la ciutat de forma imperceptible. I per això, res millor que visitar les "pedres de toc" de cada barri; tot allò que fa segles o quan menys molt, molt de temps que és al mateix lloc. L'immutable versus allò que és mutable i que rarament el supera en interès. Aquest cop, el més sorpressiu va ser el Museu del Calçat que sempre trobava tancat i que finalment he pogut visitar. Una paraula el qualifica : inefable. Res de modernors i singularitats, tot autentificat per anys i panys, des dels objectes fins les instal·lacions. Sandàlies, borseguís, botines, escarpins, xinel·les, xancletes, babutxes, txapíns... de les més diverses formes, materials i èpoques des dels temps antics fins les modernes que també semblen antigues. Una taula d'ataconador com les d'algunes porteries de la nostra infància, sabates de lamè donades per la Núria Feliu, i la peça clau: la sabata feta a la mida del peu de Colón del seu monument a la Rambla. El dia que se l'emprovés sí que aconseguiria una rotllana de turistes fent fotos! Aquell matí només era jo i em vaig poder aprofitar de les acurades i amables indicacions d'una mena de capellà que les tutelava.  Realment va ser una passejada de retorn al passat. Em va encantar. I el terrat i el campanar crec que seguiran allí per molt temps encara, segurament més del que jo tindré per trobar el dia adient per visitar-los. Però us ho faré saber, ja que el temps passa de pressa i el que ara s'ensenya potser dintre de poc ho tornaran a tancar per vés a saber quina norma o protocol..

2 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Entrenyable el casament a la font. Tota la tresca molt coneguda, el barri le trepitjat durant molts anys. Segueix que m'agrada molt llegir-te.

Maria Teresa ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.