dimecres, 26 de novembre de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 367


MUSEU ETNOGRÀFIC de RIPOLL


Seguint els colors de la Mª Dolors, també nosaltres ahir anàrem a la busca de fotografies cromàtiques, tot i que val a dir que les temperatures elevades d'aquest novembre han retrasat un xic el canvi de color de les fulles.
Sortida cap a Ripoll, parada per esmorzar, veure la façana sempre esplendorosa  del monestir i visita al Museu Etnogràfic, que  és a la mateixa plaça de l'Abat Oliva. 
Fou la tarda del dia 26 de març de 2011, que camí de tornada de Ribes de Fresser, ens aturarem a la plaça per veure la inauguració del Museu, festa, parlaments, gegants i gresca, però la gran massa humana que va entrar a l'obrir les portes ens va fer desistir de l'intent, tot posposant-lo per un altre dia, i així passà el temps, fins que  ahir dimarts d'un dia de novembre tres anys desprès,  ves per on, nosaltres quatre fórem els únics visitants en les quasi dues hores en que vam fer el recorregut, que se'ns va fer curt, ja que els temes exposats son tants i tan variats que t'atrapen. Exposició de 7.500 peces, de la vida dels pastors, els pagesos, artesania de teixits, coure, ceràmica i vidre. Diorames de la farga i la industria del ferro, que durant molts segles fou el principal mitja de producció dels claus i de les armes. Per això compte amb una valuosa col·lecció d'armes de foc portàtils, fetes a la vila entre els segles XVII i XIX.


La historia explica que l'actual museu va ser fundat l'any 1929 per Tomàs Raguer i Fossas amb el nom d'Arxiu Folklòric de Ripoll. Raguer formava part del Grup de folkloristes de Ripoll, que a la dècada de1920 va unir diversos estudiosos de la zona amb un interès comú per Catalunya i per l'etnografia. Liderats per Rossend Serra i Pagès, van dedicar-se a recollir objectes i patrimoni intangible, com cançons, danses, costums, llegendes i expressions orals. No sols van recollir objectes, sinó que, des de bon començament van posar-hi un ordre sistèmic. Inicialment va ocupar les golfes de l'antiga església de Sant Pere, que és al costat del Monestir, lloc on va estar fins l'any 2000. Desprès de 10 anys de readaptació, el 26 de març de 2011 fou inaugurada la nova seu a Can Budallés, un edifici senyorial. Crida l'atenció a la façana les seriografies de les diverses marques de les cases de pagès per marcar les ovelles, dins les trobem reunides en un quadre, són interessants i ben diverses.




Decidim dinar al Restaurant -masia RAMA, non  de procedència àrab, a mig camí entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses: amanida diversa i divertida i, graella de carn a la brasa, vi negre de criança, triem Oda del Castell del Remei, postres i cafè. Xerrada entretinguda tot esperant les noticies del vespre, i sortida cap a fer una visita ràpida a Sant Joan de les Abadesses, tot recordant el compte Grifè i la seva filla Emma, veiem el monestir i el Davallament, conegut com el Santíssim misteri (1251).
Comença a ploure i iniciem la tornada, fins a Vic, aigua a desdir, desprès afluixa i entrada a Barcelona amb la cua de sempre. Tot sumat un dia bonic per recordar.     

 
RAMA Restaurant