dimarts, 11 de novembre de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA


Caparra

Ja està fet. Tots tranquils amb la nostra consciència i una vaga sensació d'expectació. No noteu com plana per l'ambient la pregunta del i ara què? És veritat que tot és encara molt recent. Un dia per pair i estar satisfets, però avui ja surten els trileros del recompte: que si és un trenta o un trenta i tres dècimes, si però de no sé quants, no però si comptem els que encara voten per aquests mons de Déu, o sí però fixa't que disgustada està la Camacho etc. En tenim encara per molts dies? Confesso que em sento enfitada (paraula desapareguda en l'oleatge semàntic). Ens movem entre si, no, però, potser, veurem... Perquè aquell somriure unànime que reconeixíem tots el diumenge es va esborrant lentament de les nostres cares? No podríem fer-lo durar una mica més? Només una micona; almenys fins que els nostres representants que per alguna cosa els hem votar, decideixin (anava a dir treguin l'oracle) quin és el camí possible. Després veurem si agafem la motxila i arrenquem de nou o si decidim anar per un altre camí o agafar el tren. Però mai, quedar-nos a casa tan tranquils buscant al diccionari què vol dir caparra. El món és molt gran i encara ens queda molt per veure.