dilluns, 17 de novembre de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 366

Amihaï Grosz

HAROLD A ITÀLIA

Ahir al matí a l'Auditori el programa de mà parlava de "la Itàlia de Mendelssohn i Berlioz"
Trio per comentar en aquest apunt l'obra de Berlioz, ja que per a mi, tenia l'al·licient d'escoltar, per primera vegada, el so d'una viola solista, de la mà d'un músic que la toca amb gran sensibilitat, és Amihal Grosz músic nascut a Jerusalem, que va començar a tocar el violi als 5 anys, passant  a la viola als 11, (una col·lecció privada li ha facilitat, en préstec vitalici, una viola de Gasparo da Saló del 1570). És l'instrument més proper a la veu humana i, té una gran variabilitat, pot tocar part del violí i del xelo,

Hector Berlioz va composar el 1834 Harold a Itàlia, una simfonia en quatre moviments, però amb una part de viola solista d'importància. El títol fa al·lusió a un personatge de  Lord Byron, ( un dels poetes més versàtils i influents del romanticisme, melancòlic i fantasiós).El personatge literari és Children Harold.

Al primer moviment percebem els estats d'ànim canviants de Harold, fins que la viola, amb un tema lent i deliciós, ens parla del seu caràcter somiador. Desprès hi trobem uns pelegrins que s'acosten i s'allunyen, aires de dansa popular i, al final,un Harold que "beu, es baralla, mata i viola" empès per un frenesí orgiàstic.

Posat sobre el pentagrama les quatre parts s'anomenen:
I - Harold a les muntanyes
II - Marxa dels pelegrins que canten la pregària del capvespre
III - Serenata d'un muntanyenc dels Abruzzi a la seva estimada
IV - Orgia dels bandits

Viola de Gasparo da Salò, 1570
Dirigia l'orquestra de l'OBC, Emmanuel Krivine, d'origen rus, de qui vaig parlar-vos el mes d'octubre passat. Ahir tan ell com Amihaï Grosz van rebre els aplaudiments del públic, entregat a la bona música.