dijous, 13 de novembre de 2014

L'arpa i les seves vibracions. 364


EIVISSA
ISIDOR MACABICH

M'espera per dinar una bona paella cuinada pels meus amics de Can Toni Miqueleta, una casa pagesa dins la zona de bosc i conreus de Sant Antoni de Portinatx.


Decideixo aprofitar el matí per documentar-me sobre Isidor Macabich, personatge molt anomenat a l'illa. Inicio la meva caminada en solitari des del barri de Marina davant del port d'Eivissa, cap a Dalt Vila, on es troba la Catedral, l'Ajuntament, el castell i  les muralles. Pel camí una bonica plaça ens mostra l' espai on llueix una escultura d'Isidor Macabich i LLobet (1880 -1973), assegut amb posat seriós però reposat, té al costat un llibre obert on explica tota la veneració que els eivissencs tenen per ell. Cal imaginar el que en una illa tancada com Eivissa als finals del segle XIX va representar. La seva família era originaria de Croàcia. Estudià al Seminari d'Eivissa. Interessat per la història, des del 1903 col·laborà en Los Archivos de Ibiza i ajudà a reaparèixer el Diario de Ibiza. El 1908 participà en el Primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, a Barcelona. Col·laborà en l'elaboració del que seria el Diccionari català-valèncià-balear i, mantingué una llarga relació amb Antoni Maria Alcover i Barcesc de Borja Moll.

Obres: Corsarios ibicencos. Es feudalisme a Eivissa. Santa Maria la Major, Pityusas púnico. Eubusus-ciclo romano. Santa Maria-ciclo cristiano. Dialectals-poesia, Mots de bona cristiandat i l'últim, Romancer tradicional eivissenc.


No puc demanar aprendre més en un matí ple de llum a Eivissa







1 comentari:

Maria Dolors Giral ha dit...

Ja saps que no es tracta de saber més sinó d'ignorar menys. D'això en saps un niu.