dimarts, 9 de maig de 2017

L'arpa i les seves vibracions,450


                                                MOZART vs HAYDN

Diumenge, últim concert del meu abonament a l’Auditori. El programa d’ enguany de l’OBC sota la direcció del japonès Kazushi Ono, ha estat d’una excel·lent qualitat.
El concert d’avui MOZART vs HAYDN, a càrrec  del director convidat Jan Willem de Vriend, nascut als Paissos Baixos, és actualment Director principal de l’orquestra de la ciutat d’Enschede, i també conegut com a violinista del Consort Amsterdam fundat per ell.
Música menys coneguda, però agradable de escoltar, la part corresponent a Mozart, que descriu la creació  que va estrenar a Munic el 1781 sobre Idomeneo, re di Creta, partitura recopilada de forma arbitraria, consta de diversos paratges de la  vida del rei explicats en un ballet, un Chaconne, Pas seul, Passepied, Gavote i Passacaille. Hem pogut seguir la lletra del poema pel programa de mà que ens ho ha fet entenedor, molt ben cantat per  la soprano valenciana Ofelia Sala. Versos de gran lirisme, com aquesta Per pietà
                                         
                                          Si et sóc fidel a tu,
                                          Si em fonc amb la llum dels teus ulls,
                                          Prou bé que ho sap l’amor, i els deus,
                                          I el meu cor, i el teu també.

Mozart va morir el 1791, quan tenia 35 anys. I Joseph Haydn, que en tenia 59, viatjava per Europa i va ser a Londres on va compondre el que hem sentit avui, La Simfonia núm.100 en Sol major, que va rebre el sobrenom de “Militar”, a causa del solo de trompeta del final del segon temps i al timbre exòtic dels instruments de música turca triangle, bomba i platerets, que evoquen la musica dels geníssers, els soldats d’infanteria de l’exèrcit turc. El militarisme de Haydn és pintoresc i colorista, i se situa aquí, dins el context d’una narració en to de rondalla popular.
Avui doncs dues cares d’estil clàssic. Mozart ens fa vibrar en la intimitat afectiva de les emocions humanes, i Haydn il·lumina l’estil clàssic amb la intel·ligència sensitiva del joc formal.

A la sortida, cares de satisfacció i ens acomiadem fins la propera temporada en que l’orquestra ens oferirà un programa prou engrescador.