L'altra dia hi vaig haver d'anar. Feia temps que em venia de gust i un encàrrec em va donar l'excusa perfecta. He estat inconptables cops a Vic per la seva proximitat amb Sant Julià però, en general, sempre em moc pe uns llocs determinats, els mateixos i sempre em quedo amb les ganes de perdre'm una mica a la babalà que és el que m'agrada de les trescades. Com que l'encàrrec de l'altra dia només em va ocupar un quart d'hora i no tenia cap pressa per tornar vaig descobrir una de coses! Una mica a contrapàs dels llocs que coneixia i a més a més mirant cap amunt, no tan sols les botigues i els baixos, ja sabeu la meva dèria. Vaig caminar tant que quan finalment vaig anar al Museu de la pell, visita ajornada un i altre cop, estava tan derrengada que només vaig fer el que en podem dir visita de metge amb la intenció de tornar-hi amb més calma en un altre moment.
A més a més havia fet tantes fotografies que es va acabar la bateria del telèfon i per tant,hi he de tornar de nou a deixar-ne constància. Que bé, un dia ben aprofitat (i ben dinat al solet primaveral) i un espera'm que torno, en peu. Fins aviat, Vic!
Per cert Marisa, quina va ser la foto que et va donar la clau definitiva? Soc bona persona i em vaig posar alguna de tan coneguda que era pista segura...
Ja em perdonaràs, bufona. Jo hi entro cada dia.
ResponEliminaLes claus, el temple romà i amb la confirmació de l'expert del meu fill, els gegants.