Ens envolta l'infinit
A classe varem estar parlant dels No llocs; o sigui dels espais no destinats, en principi, a ser lloc de residència (ni que sigui temporal) sinó per la seva mateixa essència, llocs transitoris, com ara un aeroport, o un tren. I també de les petites coses en la narració. Per exemple si surt un home que pesa 200 quilos, per força això es converteix en un tret que condicionarà i molt la narració. I també en els espais com a metàfora (no com a símbol).
Tota la setmana que penso en aquests tres temes i els hi estic traient la punta. És fantàstic això de fer unes "classes" que et donen corda per rumiar i passar-ho bé. Com és possible que algú s'avorreixi amb tot el que tenim al nostre voltant? I a dins mateix nostre.
L'altre dia, en el trajecte a Vic, simplement mirant per la finestra vaig trobar tal quantitat de coses interessants i que em poden donar tema per a estona que vaig omplir quatre planes escrites només enumerant-les. No parlem ja si començo a lligar-les entre elles i a buscar-hi joc. Fantàstic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada