dimarts, 30 de maig de 2017

DE L'ENIGMA DE LA TRESCA


Com era


Quan jo era petita vivíem a la Via Laietana, al davant del cinema Princesa. Quan sortíem a passejar amb el meu pare, un dels llocs per on m'agradava molt passar era el rellotge lluminós del terra, al davant de la Banca Rosés, també a la Via Laietana. Ja veieu que el meu pare m'aviciava i tenia mota paciència perquè el meu joc consistia en posar-me a sobre d'un dels llums i encertar amb un salt al següent. I així estona i estona.
Aquest rellotge l'havia fet un rellotger que es deia Cabrerizo segons el projecte de J.B. Sales, l'any 1935. És de pedra artificial de color verdós i al centre hi ha una imatge de Mercuri, símbol del comerç.Tota la decoració i els números són de llautó amb perfils daurats, Amb el temps (i potser els meus salts) es va fer malbé però no hi havia rellotger que l'arregles doncs el constructor ja havia mort. L'any 1989 on havia estat la Banca Rosés s'hi va instal·lar la Conselleria de Governació de la Generalitat i es va fer una restauració amb ajut del fill de Cabrerizo.

                          Com és.

Però el temps segueix passant i ara és una pura ruïna. Quina incongruència un rellotge que no marca el temps que passa. Però potser aquest rellotge tan "meu"i aturat em fa em fa més jove del que seria per allò de la teoria de la Relativitat. Més val no meneallo.
Al carrer Rocafort 2 sembla ser que n'hi ha un altre igual ( propietat del Banc Condal) però en cap trescada no hi he passat i no en tinc constància fefaent. Prometo una prompta esmena.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Convindràs amb mi que aquest cop era difícil d'endevinar.

Maria Dolors Giral ha dit...

Com a la vida, no sempre et donen de menjar a la mà i el gimnàs mental és un bon exercici, encara que a vegades sembli inútil.
(Entre nosaltres: efectivament aquest cop m'he passat de rosca.)