dijous, 13 d’octubre de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA-CASTELLA 6

Sisè dia de la Conquesta de Castella

Guijuelo, Béjar, Candelario  y la Alberca- Las Batuecas
Salamanca és molt maco però no ens quedem aquí, sembla que demà plourà i aprofitem per sortir d’excursió i deixar-ho per demà. Anar de poble en poble amb pluja és més difícil.
Directament anem cap a Guijuelo on pensem firar pernil del bo. Al poble hi ha més de cent obradors pernilers i tots els carrers en fan olor. El nostre nas ens dirigeix cap a SaborGuijuelo on una noia molt espavilada i simpàtica ens atén . Tastem menes de pernil, caña de lomo, xoriço etc... i comprem, evidentment. Ens ha ajudat a triar i ens hem apuntat el que volem per Nadal i quinze dies abans li trucarem per que ens ho envíi. Perfecte.

Nota de Google- Las Batuecas es un valle español de la comarca de la Sierra de Francia, en la provincia de Salamanca, comunidad autónoma de Castilla y León, España.
Está situado en el término municipal de La Alberca y recibe su nombre del río que lo atraviesa, el Batuecas, que nace en la parte alta del valle y desemboca en el río Ladrillar, afluente del Alagón.
Entre las especies vegetales destacan robles, encinas, pinos y castaños. Entre los animales se hallan: buitres, águilas, búhos, halcón peregrino.; tritones, sapos; cabra montés, gato montés, tejón, lince, garduña, nutria, corzos, ciervos y jabalíes.
Cuenta con un monasterio de clausura de monjes ermitaños Carmelitas Descalzos, fundado en 1597 por Fray Alonso de la Madre de Dios.

I cap a Béjar però abans ens aturem al ventorro Pelayo, on sota una parra, al costat de la carretera, el cambrer (amo?) amb davantal de bandera i toro ens reconforta amb unes llesques d’un condumi que en diuen pantomate o no sé com, però amb unes llesques (lajas) de pernil que es fan dir si señor.  Un cop peixats mirem, al llarg del tall del riu Cuerpo de hombre, (quina hermosura de nom, no?) afluent de l’Alagón, els cadàvers de les fàbriques de teixits(cent divuit) i les colònies on vivien els treballadors que hi havia hagut. Ara són totes tancades. Més rètols de SE VENDE.



Molt a prop Candelàrio, un dels pobles més bonics d’Espanya, diuen, però és un bonic massa restaurat i perfecte... Allí una esglesiola molt petita i al seu davant una picota, el lloc on lligaven els condemnats per a complir la seva penitència i els cossos dels ajusticiats; algunes són més decorades que altres i les de més categoria (los rulos) indicaven el règim al que estava sotmès el poble: senyoriu reial, eclesiàstic o monàstic. Després aquestes picotes les anirem veient a tot arreu.
Dinem molt bé, en un rest. a l’aire lliure  amb ínfules. Els carrers en pendent fortíssima i cases ben restaurades són macos i molt curioses unes barreres a les portes (totes iguales) perquè no hi entri l’aigua quan plou.









D’allí a la Alberca per on passegem, mirem botigues, comprem cosetes, berenem, comprem pebre de totes menes i veiem un púlpit molt divertit. 

Després per la carretera de la Peña de Francia (sense arribar-hi) i per un paisatge molt maco, molt de muntanya, tornem cap a Salamanca. Pel camí uns núvols molt negres van enfosquint la tornada i corroboren la bona pensada de l’excursó d’avui. 


1 comentari:

marisa ha dit...

Caram! Això sí que és instructiu i ilustratiu....i si m'apures, olorós i tot.