dilluns, 25 d’abril de 2016

Un tastet d'estiu




He estat uns dies a Saifores perquè tenia gestions a fer de les que van quedant pendents per no ser allí els dies en que la gent treballa. És el problema dels jubilats que, al contrari del que es  pensa, treballem cada dia. Ara sí que ha arribat la primavera de debò, tot era en flor, els camps, els marges, les balconades, els testos de les fnestres...A més  més de solucionar aquests afers he gaudit de sol, vent, flors, l'expansió brutal de la Natura, la música a soles al costat del foc (que també cap al tard era un regal...), i al final l'arribada de companyía i la meva tornada a Barcelona diumenge al matí  per anar a dinar a casa del Jordi i anar al teatre on treballa una amiga. És el Teatre del Raval i l'obra "Testimoni de càrrec", molt ben executada. O sigui una mena de minivacances que el que han aconseguit és refermar la resolució de repetir-les sense esperar gaire. Carregar piles se'n diu d'això. Ah, a més a més, he escrit molt i el Sant Jordi, fora de Barcelona és més semblant al que recordem d'altres temps. Suposo que heu rebut el meu punt de Sant Jordi, però per si de cas us envio el verset.

idroJ tnaS

Temps era temps
que les roses eren roses
         i un llibre, sentiments.         ,
Sovint, ara,
al llegir sento un perfum,
dins d’una rosa riures,
o desfullo lletres
que el temps capgira.

En l’olor del viure
i el sentit de les coses
temps és temps, encara.
En una mà, pètals de vers
i en el record roses d’enyor.