dijous, 16 d’octubre de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA





Recordo quan les pel·lícules i les novel·les, acabaven bé. En general la història començava en una exposició més o menys llarga, fins que arribava el problema, o sigui el nus de la qüestió. La resta anava dirigida totalment al final feliç.
En un determinat moment tot va canviar i les de sentit contrari van proliferar. O sigui com en la vida mateixa.
Diuen els psiquiatres que per viure, cal tenir tenir alguna por que ens aguditzi la vigilància. Ara ja no hi ha foscor com en la prehistòria, les portes són obertes i al darrere res no s'hi amaga, als boscos hi ha pocs llops... No serà la política el seu succedani?