dijous, 23 d’octubre de 2014

LA TRESCA I LA VERDESCA

El 1998, el dia dels innocents, es va celebrar una gran festa a l'estudi del pintor Jeff Koons . Un grup d'amics van organitzar una broma: inventar-se un artista: Nathwel Tate, Nat Tate. La broma, per obra i gràcia de gent molt coneguda del món de l'art va ser absolutament creguda per la crême de la crême. És clar que els bromistes tenien un sòlid prestigi : David Bowie, William Boyd que acabava d'escriure i publicat una biografia (naturalment inventada) sobre Tat en l'editorial de Bowie, John Richardson, un famosíssim crític, escriptors de renom etc.  L'engany, o la broma va colar i tan bé que les obres del pressumpte artista ( fabricades per Boyd) van entrar en el mercat de l'art i s'han anat venent amb comptagotes però bé des de llavors. La cosa havia arribat tan lluny que per aturar-la el mateix Boyd va haver d'inventar que  Tate havia cremat gairebé tota la seva obra i s'havia suicidat tirant-se pel pont de State Island.
Allò que havia començat per una broma va entrar en el terreny de la llegenda quan al  cap de pocs dies de la festa, un periodista del grup de conxorxats ho va explicar amb l'intent de desfacer l'entuerto.
Malgrat tot, l'embolic havia estat tan gran que ha durat fins ara i ja ningú està segur de si va existir realment, de si va pintar les obres que surten a subhasta, si és veritat, o una part de veritat... El novelista inventor i autor dels quadres diu que de la crema només se'n van salvar divuit.
Ara s'acaba de publicar la biografia, novel·la de ficció ? escrita per Boyle  a l'editorial Malpaso- Nat Tate, el enigma de un artista americano.
De tot aquest afer, a mi m'interessa el fet de la persistència en creure una vida, la de Tate, malgrat saber del cert que no va existir. Però és que  La Colometa, l'Emma Bovary, en Tom Sawyer, l'Anna Karenina, en Robinson Crushoe etc no han existit?

1 comentari:

marisa ha dit...

I en Nick Nolan i la Dora Finn? Res de nou sota la capa del sol.