dimarts, 1 de juliol de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 345


MUSEU DE MENORCA

La passejada per Maó ens porta davant de l'església de Sant Francesc, desprès de visita-la, passem al claustre per veure el Museu de Menorca, que és actualment la institució museística més important de l'illa. Anteriorment ha tingut altres ubicacions més modestes, però l'any 1980 s'accepta la donació a l'Estat d'un immoble de l'Ajuntament de Maó, l'antic convent dels franciscans, com a seu definitiva. L'any 1986 una part de l'edifici rehabilitat comença a funcionar: serveis administratius, taller, biblioteca. És un edifici d'estil barroc que es va construir entre finals del segle XVII i principis del XIX. Amb la desamortització de Mendizabal, els frares van deixar l'edifici.
El fons del Museu està format per Materials de Menorca procedents d'antigues col·leccions, tant de particulars com de diverses entitats. Per les fotos podeu veure que és un recinte gran, molt lluminós i còmode de visitar. Un audiovisual ens mostra un breu recorregut per la història de l'illa. A la planta baixa, al voltant del claustre , s'hi troben les sales d'exposicions temporals i la sala d'actes. L'exposició permanent ocupa els pisos primer i segon, oberts al públic des de l'any 1998.
Fent un resum, hem vist informació i objectes de la etapa pretalaiòtica, cultura talaiòtica, influencies de grecs,cartaginesos,ibers i romans. Èpoques romana i bizantina, vestigis paleocristians,rajola catalana policromada religiosa del segle XVIII, procedent del convent, (Mª Dolors penso amb tu al veure-les), dominació islàmica, cartografies i pintura i literatura en una època de floriment cultural sota la sobirania britànica i la breu ocupació francesa.
La sala 6 i última mostra la pintura del segle XX que es manté dins la figuració, amb l'excepció del Grup de Menorca, lligat a l' informalisme i a l'expressionisme abstracte.
Sortim del Museu molt satisfetes del seu contingut i també molt cansades, ens ha calgut tot el matí per veure-ho amb detall, donat però que es va inaugurar  l'any 1998, molta gent del mateix Maó amb qui ho comentem, i d'altres pobles d' illa, encara no hi han entrat mai.
Bust pùnic

1 comentari:

Maria Dolors Giral ha dit...

Pinta é. Serà qüestió d'anar-hi.