dimecres, 9 de juliol de 2014


La vida segueix amb els seus altibaixos corresponents, més aviat sense gaires ensurts, previsible i encalmada. Inclús llegint el diari tinc aquesta mateixa sensació. Toquem fusta i no avancem els esdeveniments, però de moment ha començat aquell estadi es suspens de tots els estius. Gairebé trobo a faltar quan teniem com alcalde el Jordi Hereu que inventava facècies que produïen gran animació en el personal.
A cal Mata, en aquests moments hi ha unes colònies musicals i tot el dia sonen flabiols i violins; els pardals ja han retrobat la seva rutina de venir a buscar rosegons de pa, al lluny se sent el runrun d'una formigonera i a prop, el finíssim del ventet que ens du els núvols que tapen el sol a estones. No fa pas calor, diria que és un temps perfecte meteorològicament parlant. Com diu el Rafel, estic instal·lada en una illa deserta. Però és fructífera i procuro aprofitar-la al màxim que la setmana vinent tindré paletes i serà més moguda. Enguany el serbal està farcit de fruits i un dia d'aquests en faré melmelada per berenar. Amb trossets d'avellanes de la collita passada serà boníssima. Si en voleu ja sabeu que hi esteu convidats. No sé si es pot presentar com un pla engrescador però a mi em satisfà per complet.