dijous, 12 de setembre del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 305

Via Catalana
Ja som al dia desprès i ara què?
La pregunta està en llavis de molts, els que ahir vivíem la festa amb família o amics i, els que es van quedar a casa per disconformitat amb el plantejament de la Via Catalana. Feina per a tots, primer perls politics, desprès per les associacions de tota mena, i la gent, aquesta gent meravellosa que des de baix amb civisme i alegria ha respost a la crida. El que és segur, és  que no hi ha marxa enrere, cal anar endavant, tenim un camí a seguir, que serà llarg i feixuc, allí estarem sens dubte tots, com ahir agafats de les mans.
Jo tenia designat un lloc en un poble a prop de Barcelona, un canvi d’una amiga a la vigília  al tram 731, m’ho va fer fàcil,  Diagonal davant del Palau Robert, un cop allí,no era una fila, sinó una avinguda plena de gom a gom fins  l’encreuament amb el Passeig de Gràcia. Tota una festa. Al matí visita al monument de Rafel de Casanova i, al Fossar de les Moreres, Santa Maria de Mar i cap a casa d’uns amics a gaudir del dinar de la Diada, amb una parada a l’Hospital del Mar, ja que una amiga va caure a mig itinerari i és va fer mal a l’espatlla, radiografia a urgències i diagnòstic de luxació, allí es va quedar fins a la nit, el seu plat i el de l’acompanyant va restar buit a taula. Única nota negativa.
Mª Dolors bon viatge , sé que surts demà, no crec que tinguis temps de llegir-me, potser si a la tornada. El Borja inicia un curs a La Central, el dimecres 2 d’octubre de 19 a 21, tema: Narrar la experiència, de la confesión al simulacro.

Marisa veig que segueixes amb la lectura com l’any passat, i la Malole s’anima?. Ja ens trucarem.

2 comentaris:

  1. La Malole i en Marçal van anar a la VIA CATALANA amb els d'Omnium Cultural a les Cases d'Alcanar, crec. Tenen una foto "guapíssima". Jo vaig estar tot el dia davant la tele. Emocionant!

    ResponElimina
  2. L'avió va arribar amb retard (a les 13,30) el nostre fill ens esperaba, vam anar a casa a dinar rapid i cap a la Via Catalana, una fart de correr pels passadisos del metro fins arriabra tot justa a l'hora, al nostre lloc passada la Villa Olimpica en el 773. Una meravella. El dia avants a la Basilica de Superga a Torino ens vam fer fotos amb gent del poble Piamontes que tambè demana un estat propi, molt emotiu. Ells sabien tot lo que s'estaba preparant a Catalunya y que seguien per Internet, perque la tv no diu res.

    ResponElimina