Tal com us vaig prometre, torno a entrar per a explicar-vos la xerrada que sota el títol NEUROFICCIÓ va impartir el Carles Masip, psiquiatra (fill de la Malole i nebot meu) i el periodista i escriptor Javier Pérez-Adújar com a cloenda d'un seminari de Psiquiatria i Psicologia celebrat al CosmoCaixa.
D'entrada ens van dir amb sorna allò tan tòpic de que l'ésser humà, en el cas més optimista, només fa servir el 10% de la capacitat cerebral i que el 90% restant ho fa el cinema. Van voler demostrar com d'errats van els cineastes i per això ens van parlar de EL CERVELL MANIPULAT ARTESANALMENT, ELS CERVELLS NO HUMANS, LES CAPACITATS EXTRAORDINÀRIES DEL CERVELL, ELS ESTATS ALTERATS DE CONSCIÈNCIA I EL CERVELL MANIPULAT TECNOLÒGICAMENT. Tot això acompanyat de fragments de pel·lícules de totes les èpoques. El jovencito Frankenstein de Mel Brooks (1974); El testamento del Doctor Mabuse de Fritz Lang (1933); La invasión de los ladrones de cuerpos (1956) -sense imatges- ;Hannibal de Ridley Scott (2001); El cerebro de Frankenstein de Terence Fisher (1969); Mars Attacks! de Tim Burton (1996); El cerebro del planeta Arous de Nathan Hertz (1958); El cerebro de Donovan de Felix Feist (1953); Scanners de David Cronnenberg (1981); El poder - sense imatges -; Batman torna de Tim Burton (1992); Viaje alucinante al fondo de la mente de Ken Russell (1980); Desafio total de Paul Verhoven (1990); Olvídate de mí de Michel Gondry (2004); X Men de Bryan Singer (2000); Inteligencia artificial de Steven Spielberg amb guió de Stanley Kubrick (2001). També ens varen parlar de la sèrie Herois; de Solaris, de "El día del delfín", de "Atracción Diabólica" de George Romero; de la "inteligència" de dofins i micos. I finalment de les tres lleis de la robòtica de Isaac Assimov.
Com veureu, interessant i instructiu. Van acabar dient-nos que
- EL CINEMA FANTÀSTIC ÉS UN MITJÀ ARTÍSTIC, NO CIENTÍFIC.
- EL CINEMA NO PRETEN REPRODUÏR LA REALITAT SINÓ ELS SOMNIS DE LA HUMANITAT.
- TAL VEGADA, AMB EL TEMPS, ALGUNES D'AQUESTES COSES, PODRAN SER REALITAT.
I si no... SEMPRE ENS QUEDARÀ LA IMAGINACIÓ.
Si us interessa, potser en Carles ens faria una sessió de cine fòrum.
Marisa
¿Per qué van errats els cineastas? ¿Per qué no expliques una mica les teories exposades? Uno que quiere sber algo más que un listado de films. Rafael.
ResponEliminaHola Rafael. Sento haver-te decebut però la xerrada era tan sols un "divertimento". Pensa que la gran majoria d'assistents eren dones psiquatres i ells ja se sabien la lliçó. Només amb els fragments de pel·lícules que van passar ja en tenien prou per a saber que tot era ficció i no els hi calien explicacions, cosa que a la resta dels humans (entre els quals m'incloc) ens aniria molt bé. Ja ho dic al final: El cinema fantàstic és un mitjà artístic, no científic. No preten reproduïr la realitat, sinó els somnis de la humanitat. Amb el temps, potser es faran realitat. I si no...sempre ens quedarà la imaginació.
ResponEliminaDe tota manera, oi que estaria molt bé que el meu nebot ens en parlés? Podem demanar-li.
Petons Marisa