divendres, 30 de setembre del 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA-Castella 2

Segon dia de la conquesta de Castella

Ens llevem encara plens pel sopar boníssim. Potser els riures també contribueixen a fer-nos notar l'estómac. Això no obstant no priva que esmorzem a la fresca i alguns es llencen alegrement a la xocolata amb xurros i altres llepolies colesteròliques. Ens hem d'alimentar que la vida turística debilita molt. I després d'una passejada higiènica pels carrers sempre en pendent, anem a visitar el Monestir de l'Escorial. Els milers d'escales ens acaben de situar l'estómac.



Jo ja hi havia estat i ho recordava molt bé però fora de la sala de les batalles, magnífica enciclopèdia de l'art marcial medieval i també de part de la vida, res no és igual. Ara han obert noves estances i  fet un nou recorregut. Total que quan tocava pujar al pis de dalt, on són les habitacions "familiars", estàvem exhausts i en canvi havíem visitat els panteons reals que, almenys a mi, poc donada a les arts mortuòries, no m'interessaven gens. Bé tot això no deixa de ser una visió parcial perquè sí que varem veure altres coses i és realment un lloc impressionant. No es tracta tampoc de fer-ne la guia.




A continuació una passejada (en camioneta) pels camps de La casita del Píncipe , una ullada morbosa a l'escola universitària on va estudiar el meu germà (el problemàtic) i una mica per tot. A una de les de la colla fa poc que li han canviat un genoll i encara no pot fer grans caminades, així és que amb molta solidaritat hem vist molt paisatge de finestra.
I carretera endavant, baixant i baixant i pujant i pujant, anem cap a Àvila, copsant la meseta, aprenent a distingir els tipus de vaques que veiem i apreciant la repoblació forestal (que no és el mateix que cardar sota un pi). Vaja, fent maribolla, com sempre.
Fins arribar a Àvila i fer un parell de tombs, un per dins de la ciutat i l'altre a fora muralles. Als 4 postes, ben a prop hi ha un hostal i ens quedem atrets pels xuletons i altres meravelles que la cuina manxega posava al nostre abast.





I després cap a prendre possessió del nostre hotel per tres nits: el palacio dels Velada, preciós. Totes les grans cases senyorials s'han convertit en hotels. Aquest és magnífic, sobretot el pati cobert, i està davant de la Catedral, o sigui molt cèntric.


 Sortim a visitar-la i després a veure carrrers i a l'hora sagrada (pels estadants habituals) del vermut, sopem a base de pintxos i altres coses insòlites com ara morro rebozado .  Seure i mirar i vinga a riure. Passejada higiènica i a dormir.
No us penseu que faig un diari culinari però les coses van com van i ja se sap...

2 comentaris:

  1. Doncs et llegeixo a quarts de deu del matí i en plena operació "biquini" és a dir fent règim i francament, fa venir salivera. Com sempre, gaudint de les teves divertides explicacions.






    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, vaja, quin morro... vull dir l'arrebossat. Encara t'espero per les meves alçades... però és clar, si eres a les Castelles, ja ho entenc.
      En fi, que ja tenia ganes de retrobar els blogaires, tants de dies sense Internet.
      Que tinguis bons dies de tardor, Maria Dolors.

      Elimina