dissabte, 3 de setembre de 2016

L'arpa i les seves vibracions,431

                                                 
NÚRIA 2016

                                  
Altra vegada a Barcelona.
Hem allargat una mica l’estada a Núria, perquè ens hi hem trobat molt bé. Bon temps i calor. Només dues tardes un xic de pluja sense causar molèsties. Res del festival de llamps i trons d’altres anys.
A les planes els cavalls i les vaques, ens han fet companyia. Núria, a 1964 metres d’altitud, els uns i les altres hi pasturen en plena llibertat. Enguany, l’herba mig seca feia força pena.
Amb la meva germana hem repassat una mica la Geografia. Sempre m’han agradat els mapes, buscar itineraris i preparar-me les excursions per anar ben guiada.


Nosaltres, cada matí, després d’un bon esmorzar, hem agafat la telecabina i amunt cap l’alberg del Pic de l’àliga, a 2.120 m. d’altitud. Allí iniciàvem la caminada cap  una de les rutes assenyalades, això si, poc trajecte, que desprès calia tornar i jo ja  no estic per grans caminades, els anys condicionen i ens acontentem, cada any, amb molt menys. Això si, la natura sempre és gratificant. Una vegada dalt és veu al fons el Pic d’Eina de 2788 m. el Coll d’Eina de 2682 i el Puigmal, més amagat de 2910.


Ha estat per a nosaltres una bona sorpresa veure, dos dies seguits, davant de la petita plana de l’Alberg les maniobres d’un helicòpter forestal que feia viatges per portar material, segons deien, per agafar un cérvol i poder-li  posar el xip d’identificació. El pilotava una noia jove, l’admiració de tots el tafaners. Amb les anades i vingudes de l’helicòpter, el vent que aquest aixecava s’emportava els barrets i ens omplia el ulls de pols.
El mes de juny té lloc la cursa de l’Olla, amb tres modalitats: l’olleta, l’olla junior i la gran cursa de l’Olla de Núria. Amb els mapes hem estudiat el seu recorregut. S’anomena així l’espai entre set cims: Fontalva, Embut, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. Els esportistes d’elit fan el recorregut en una mica més de dues hores. Els reben amb música i aplaudiment, tota una festa.


Enguany, ens han visitat diversos amics que han passat el dia amb nosaltres i això ha fet, encara, més bona l’estada.
La Vall de Núria gira entorn del Santuari i aquest, entorn de la Mare de Déu. Cada dia a la una del migdia les campanes del Santuari amb el seu dringar, toquen els goigs de la “Mare de Déu de Núria”.
Ja que en tan freda muntanya
Per nosaltres vol estar:
La Mare de Déu de Núria
Anem tots a visitar.


La meva germana ja és a Burgos i jo a Barcelona recopilant fotos i records d’unes vacances  que han estat molt agradables.