dijous, 22 de setembre de 2016

L'arpa i les seves vibracions, 434



                                        LA FLAUTA MÀGICA

Darrera òpera de Mozart que el propi autor  va dirigir a la seva estrena, pocs mesos abans de morir. Llibret d’Emanuel Schikaneder, basat principalment en el conte de “Lulu” de Liebeskind, inclòs en el recull de contes orientals de Dschinnistan.

El Liceu ens ha presentat aquesta vegada una espectacular revisió d’aquest clàssic de Mozart. Es tracta d’un Singspiel en dos actes i en llengua alemanya. Eludeix tota referencia a la maçoneria.

El muntatge és de Barrie Kosky i Suzanne Andrade, amb animacions de Barritt. L’obra es fusiona amb el cinema mut i aconsegueix que la màgia del conte multipliqui els seus efectes de fascinació. Innovadora proposta de la Komische Oper Berlin, amb direcció musical de Antonello Manacorda.

Presentació plena d’expectatives, ja que ha estat precedida de molts comentaris, la majoria favorables

Opta pels simbolismes i  barreja cantants amb animacions acolorides en una estètica del cinema mut dels anys 20. Les imatges fan referència als estats d’ànim i accions dels protagonistes que reflecteixen l’influencia del còmic i de l’art naif que provoquen  rialles dels espectadors.

Supressió total de les parts parlades.


La utilització d’icones del cinema en blanc i negre juga a favor del resultat de l’espectacle. Buster Keaton apareix reflectit en Papageno i el “Nosferatu” és la caracterització de Monostratos. Pamina és el retrat de Louise Brooks en “Lulu” i Sarastro  ens recorda a Abraham Lincon, mentre La reina de la Nit apareix com una gran aranya. La desfilada de la fauna en forma d’ombres xineses o la cromàtica serp gegant, són elements també molt ben aconseguits

Impecable la coordinació dels moviments dels cantants amb la projecció de les imatges mudes del cinema.

Visió totalment innovadora la que ens ha  ofert  el Liceu en aquesta primera programació de setembre.




i               




1 comentari:

marisa ha dit...

Vaig veure un avançament a la televisió i vaig pensar que havia de ser molt atractiu. Tu m'ho confirmes.