divendres, 22 de juliol de 2016

TRESCAVERDEJANT AL MEU JARDÍ

.

Sota el toldo, a l’hora tonta de després de dinar, un ventet de marinada convida al descans. Ulls tacats o bé oberts, la immobilitat fa que les bestioles que em rodegen no em tinguin en compte i es converteixen en un niu de coneixements del món animal.
 Avui, una parella de puputs que normalment intenten passar desapercebudes, ramblegen impunement amb aires distingits. A ella només li falta dur un  vano i sabates de taló i a ell un barret de copa i un rellotge de butxaca. Mouen el cap com si anessin al Liceu. Potser els agradaria que la Maria Teresa els expliqués l’argument i el cant de l’obra; o ara que ho penso bé podrien venir de la reunió constituent del PDC, tan cofoia ella, la puputa, i tan independentista ell, el puputo.

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

M'encantaria comentar als teus puputs la música de "La flauta màgica" tan singularment representada aquests dies al Liceu.
M'agrada la teva prosa poètica que empres aquest estiu.