divendres, 16 d’octubre de 2015

L'ENIGMA DE LA TRESCA


Quan jo era petita, jove i una mica més gran, al passar per la Rambla, indefectiblement acabaves veient passar, ràpid com el vent, un senyor amb barret, puro i un fuet a la mà en un tílburi de color més o menys groc, a vegades amb capota, a vegades no.. Era un personatge conegudíssim de la ciutat. Aquella rapidesa, que jo envejava sense escrúpols, contrastava amb el seu modus vivendi. Qui devia ser aquest personatge i quin aquest modus vivendi ?
Val a dir que quan els meus avis van celebrar les noces d'or varem fer una passejada per la Rambla en cotxe de cavalls, tal com havien fet quan es van casar. Va ser un turment de vergonya, amagada com podia per si...Ves quines coses té l'adolescència, quan aconsegueixes un somni te n'avergonyeixes.

3 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Avui és fàcil. era el senyor Bofarull. L'avi és deia Feliciano però el que jo veia també de petita era l'Antonio amb el seu cavall de nom Regalado. Anava de casa seva a la Bonanova al Restaurant Los Caracoles i, era tot un espectacle.
Actualment amb la colla hi solem anar un dia a l'any, quan s'escau algún aniversari.

Olga Xirinacs ha dit...

Em penso que no cal patir. ¿Vols dir que algú et reconeixeria, dalt del carruatge?.
Salut sempre.

Maria Dolors Giral ha dit...

A ell el reconeixia tothom i això buscava. A mi crec que ningú i a sobre potser els hagués fet enveja. Allò de gents jove, pa tou.